|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article:
TdC: Fòssils, missatgers del nostre passat llunyà - Àngel Cañigueral
16-12-2015 Josep Lluís Díez
Àngel Cañigueral (afeccionat a la paleontologia i professor de secundària) va fer una petita explicació sobre la història geològica i després va fer una exposició dels diferents grups fòssils d'invertebrats, cordats i vegetals. Els fòssils són les restes, petjades o copròlits (excrements) que ens donen informació del passat llunyà. Un fòssil es forma a través d'un llarg procés. Per exemple, un cranc mor i queda dipositat en el fons marí, les parts més toves es podreixen però l'esquelet es conserva; els sediments van enterrant l'esquelet, que es va compactant sota el pes de les capes de materials; finalment l'esquelet queda petrificat, presentant l'aspecte amb el que el veiem avui.
De la història geològica va remarcar dues idees: els organismes pluricel·lulars van aparèixer al final de l'eó Proterozoic i els fòssils que es poden trobar a Banyoles són del Paleogen, el primer període del Cenozoic, era que fa anys es repartia entre les anomenades era Terciària i Quaternària. A través d'imatges, ens va introduir en els mons de les diferents eres: el Paleozoic, amb imatges del Pikaia, cordat considerat l'avantpassat més antic dels vertebrats, el nostre gran besavi, el va anomenar; el Mesozoic amb els dinosaures i els boscos de grans coníferes; el Cenozoic amb el tigre dents de sabre, les hienes i la vegetació de plantes amb flors; el Cenozoic Quaternari, on apareix l'home.
Continuar llegint...
