Article:

TdC: Viatge al blanc. Ultim grau al Pol Nord - Jordi Canal-Soler

18-11-2015 Joan Anton Abellan

Amb aquest títol, el passat dissabte dia 14 de novembre, Jordi Canal-Soler [1] en la que era la segona Tarda de Ciència de la temporada, ens va fer un resum del que va ser el seu viatge per tal d'arribar al Pol Nord Geogràfic. Un viatge que va començar a Moscou, on havia arribat desprès de més d'un any d'entrenament, per agafar l'avió, un Antonov 74, que el tenia que dur a Svalbard, un arxipèlag situat al nord del continent europeu, en ple oceà Glacial Àrtic, i d'aquí a Barneo.
Jordi Canal-Soler, és un escriptor i fotògraf, que s'ha recorregut els cinc continents darrera de la descoberta, com ell mateix ho explica en la seva plana web: "m'ha agradat descobrir per mi mateix els mons desconeguts més enllà de la porta de casa, ensumar les essències i les aromes del món més enllà de l'aire casolà, assaborir els plats exòtics, admirar les vistes de paisatges recòndits, escoltar les veus d'altres cultures...". I amb aquest objectiu va arribar, juntament amb un grup de turistes russos, a Svalbard el mes d'abril de 2009, centenari de l'arribada a Robert E.Peary al Pol Nord. Però a diferència dels turistes que un cop aquí agafaven un helicòpter que els duia al Pol Nord per fer-se una foto i desprès tornaven a la calidesa dels seus habitatges, en Jordi, juntament a tres companys més agafaven el mateix helicòpter però per els deixés a 111 km al sud del referit punt geogràfic.
Començava un viatge de nous dies a traves d'uns dels paratges més salvatges i solitaris del nostre planeta. Nou dies d'arrastrar els seus "trineus" per sobre el gel, però sempre pensant que a sota d'ell s'obra un abisme de quatre mil metres del fons oceànic. Nous dies d'incertesa fins arribar a un objectiu que es va movent contínuament, doncs no hem d'oblidar que el Pol Nord es troba situat al cim d'una illa de gel que està flotant sobre l'oceà.
Al llarg d'aquest nous dies, a banda de les dotze hores diàries d'incessant caminar, tindran que salvar mil obstacles, però també tindran que dormir i tindran que menjar. I aquí és on en Jordi ens va sorprendre amb les seves explicacions de per exemple com aconseguir aigua en un paratge gelat on no tot el gel és "bebible", de com uns sacs de dormir a mesura que passen els dies augmenten de volum degut a la humitat que van acumulant, de com fan les "seves necessitats", de com s'orienten un paratge on no hi ha referències i on no poden fer servir els moderns GPS per por a quedar-se sense bateries... fins arribar al dia "D" en que aquell dia sí que el fan servir per tal de deixar constància que han arribat als 89º59,999'N.

[Enllaç1]