Article:
TdC: La situació actual de la crisi energètica - Antonio Turiel
10-02-2014 Josep Lluís Díez
Antonio Turiel, Científic titular a l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, Barcelona.
El Dr. Turiel ens va fer una exposició de la situació actual de l'energia i la seva previsible evolució a curt termini, mostrant l'íntim lligam energia-economia i arribant a unes conclusions que marquen el camí a seguir. Amb dades de 2011, el consum d'energia primària al planeta va ser equivalent a una potència de 18 TW (Terawatts, milions de milions de watts) funcionant contínuament durant tot l'any. Aquesta fabulosa quantitat d'energia és però una ínfima part, una deumil·lèsima part, de la que ens arriba del Sol, energia que, malauradament, ens resulta molt difícil d'aprofitar degut a que arriba en forma dispersa.
Dos conceptes imprescindibles per entendre la crisi de l'energia:
- Taxa de Retorn Econòmic (TRE), és la relació entre l'energia que s'obté d'una determinada font i l'energia que cal invertir en el propi procés d'obtenció. Avui la TRE del petroli està en 20 o menys, la TRE de les societats històriques era d'uns 10 i el valor que alguns autors donen per què una societat sigui viable és de 5.
- Peak Oil, és el punt en el procés d'extracció de petroli en el que s'arriba al màxim de producció. A partir d'aquest punt, els nous jaciments que es puguin descobrir seran cada vegada més petits i l'extracció serà més costosa. L'Agència Internacional de l'Energia reconeix que aquest punt, a nivell mundial, va ser l'any 2006. Per països, 35 ja l'han ultrapassat. Alguns països, no només han ultrapassat el seu Peak Oil, sinó que han passat de ser productors a compradors, amb greus conseqüències socials: la situació a Egipte i Síria i la probablement imminent a Iemen, pot tenir justament aquesta causa. Les altres energies primàries, carbó, gas natural i urani també arribaran al seu punt de producció màxima abans de 2020.
Les renovables representen menys del 10% de l'energia primària total i tenen limitacions en el seu màxim potencial i en la seva TRE. La fotovoltaica, per exemple te un TRE=2, per el que no es pot considerar com viable a gran escala. Una renovable a considerar però, pot ser l'energia solar de concentració, que té una TRE de 20.
La conclusió a la que arriba Antonio Turiel és que l'escassetat d'energia impedeix el creixement econòmic sostingut, el que ens aboca a una espiral de destrucció econòmica. D'altra banda, un model econòmic basat en el creixement continuat, fins a l'infinit, és absurd, ja que el planeta és finit. Per tant, quant a política global, cal canviar el model econòmic i quant a actitud personal, cal evitar l'endeutament, adquirir noves habilitats que ens permetin reorientar les nostres expectatives de feina, tenir una actitud cooperativa ajudant a la gent més propera, influir en l'adopció de polítiques sostenibles, ...
Després de les quasi dues hores, incloses les nombroses preguntes al final, de la magnífica exposició d'Antonio Turiel, segur que més d'un va sortir preocupat, però havent assistit a una lúcida anàlisi que poques vegades tenim ocasió de sentir. Més informació a:
http://crashoil.blogspot.com [1]