Article:

TdC: El Sol i les tempestes solars - Àngels Aran

13-12-2025 Enric Figueras

Àngels Aran
Departament de Física Quàntica i Astrofísica
Universitat de Barcelona

El dissabte 13 de desembre vam tenir la darrera Tarda de Ciència del 2025, a càrrec d'Àngels Aran, dedicada al coneixement del Sol, de la seva activitat i de les sondes científiques que ens n'estan proporcionant informació.

La xerrada comença amb imatges de la Solar Orbiter i ens explica com és el Sol: una esfera de gas en rotació, quina és la seva massa, el seu radi, la temperatura, l'edat i la densitat. La seva rotació no és la mateixa als pols que a l'equador, i gràcies a aquest fet es pot explicar part de la seva activitat.

A continuació parla de les diferents capes que formen el Sol i la seva atmosfera, composta per la fotosfera, que és el que veiem i té un color groguenc; la cromosfera, on la temperatura s'enfila fins als 20.000 graus Kelvin, i la corona, que brilla en ultraviolat i en raigs X i arriba a uns 2 milions de graus Kelvin. És en aquesta atmosfera on es formen les tempestes solars. La cromosfera i la corona només són visibles durant els eclipsis o bé utilitzant un coronògraf, que tapa la fotosfera.

Seguidament ens parla de l'activitat solar. El camp magnètic del Sol no és constant: té un cicle de 22 anys en què la seva polaritat s'inverteix i torna a la posició inicial. Actualment ens trobem a la meitat del cicle d'onze anys, després del màxim d'activitat. Aquests moviments del camp magnètic produeixen fenòmens com les taques solars, les protuberàncies, les fulguracions i les ejeccions de massa coronal.

Les fulguracions es produeixen a les capes baixes de la cromosfera. El material és enviat cap a la corona i es genera una emissió de llum en tots els rangs de l'espectre. Es classifiquen segons la seva intensitat en raigs X i poden arribar a ser molt energètiques, fins al punt d'accelerar altres partícules, com protons i electrons, que poden arribar fins a la Terra. Són fenòmens molt comuns.

En les ejeccions de massa coronal s'expulsa plasma, format per protons, electrons i altres tipus d'ions en menor quantitat. Poden trigar entre 21 hores i 4 dies a arribar a la Terra, on poden pressionar la magnetosfera i generar aurores.

Què és una tempesta solar? Quan es produeix un esdeveniment eruptiu al Sol, com una fulguració o una ejecció, al cap de 8 minuts ens arriba l'emissió de llum ultraviolada i els raigs X. Passats uns 20 minuts comencen a arribar les partícules energètiques i, entre 1 i 4 dies després, les ejeccions de massa coronal, que causen la tempesta geomagnètica.

Quins efectes poden produir? La radiació pot impactar directament sobre els astronautes i els satèl·lits, ionitzar les capes altes de l'atmosfera i afectar les transmissions i els satèl·lits de comunicació. També poden interferir en els vols transpolars. Quan els efectes arriben a la Terra, es poden generar corrents elèctrics que passen del mar a terra i poden cremar transformadors elèctrics i fins i tot fer esclatar mines submarines. Tot i això, un dels efectes més esperats és la formació d'aurores. Finalment, explica algunes de les tempestes més significatives observades, com la del maig del 2024 o la del novembre del 2025.

Per acabar, ens parla de les sondes enviades recentment per a l'estudi del Sol. La Parker Solar Probe ha arribat molt a prop del Sol, a només 8,7 radis solars, i ha proporcionat imatges de plasma ejectat que torna a caure sobre el Sol, fenòmens que no s'havien observat mai. També està aportant molta informació sobre la corona i els mecanismes pels quals s'escalfa.

La Solar Orbiter va arribar fins a 0,32 unitats astronòmiques del Sol l'any 2022. No s'hi ha apropat tant, però això li permet portar molta més instrumentació. A més, s'està elevant per sobre del pla de l'eclíptica, fet que ens permet observar els pols solars.

Una xerrada d'una hora i mitja de durada que ha estat molt interessant.