|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article:
Xerrada: Sobre els dimonis - Rafel Juanola
14-11-2025 Rafel Juanola
El divendres 14 de novembre va tenir lloc a la Llotja del Tint, dintre el cicle organitzat pel Centre d'Estudis Els divendres, parlem, la xerrada Sobre els dimonis, a càrrec de Rafel Juanola. La xerrada va partir de la idea que els "dimonis" no són éssers sobrenaturals, sinó experiments mentals que els científics han imaginat per posar a prova els límits del coneixement. Aquests dimonis apareixen quan una teoria sembla insuficient o quan cal explorar les conseqüències extremes d'una idea. Aquestes figures han servit per qüestionar les certeses, estimular l'escepticisme i impulsar noves maneres d'entendre la realitat. Així, els dimonis simbolitzen el costat ambigu del coneixement: alhora temptació, dubte i motor del progrés científic.
En la xerrada es va parlar de diversos dels dimonis més influents de la història de la ciència. El dimoni de Laplace representa el determinisme absolut, segons el qual una intel·ligència prou poderosa podria predir tot el passat i el futur de l'univers. Darwin imagina un ésser capaç de seleccionar les espècies abans d'arribar a la formulació de la selecció natural, mentre que el dimoni de Maxwell desafia la segona llei de la termodinàmica i obre el camí a reflexions sobre la informació, l'entropia i els límits del coneixement. Finalment, Einstein i la física quàntica mostren que aquests dimonis també tenen fronteres: la relativitat impedeix superar la velocitat de la llum i el principi d'incertesa de Heisenberg fa impossible conèixer simultàniament totes les propietats d'una partícula. Tots aquests dimonis es varen relacionar amb els dimonis descrits en el Dictionnaire infernal que Collin de Plancy va publicar el 1818.
La conclusió és que la persecució d'aquests dimonis ha estat extraordinàriament fecunda per a la ciència. Encara que mai no hagin existit, han permès formular preguntes noves, detectar contradiccions i construir teories més sòlides. La xerrada va acabar reivindicant que el progrés científic no depèn només de l'aplicació mecànica del mètode científic, sinó també de la imaginació, la intuïció i la capacitat de crear escenaris impossibles que obliguin a repensar la realitat.
