|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article:
TdC: mecànica quàntica: els inicis i punts clau - Dr. Albert Bramon
14-06-2025
Albert Bramon Planas, catedràtic emèrit, dep. Física UAB
Després d'una completa presentació per part del soci Miquel Feixas, ex-alumne del professor Bramon, aquest ens va començar a parlar del Museu Darder, on es tenia que haver fet la xerrada. Ens va explicar la seva relació amb el negre de Banyoles, quan l'embetumava les cames de negre i li va cubicar el cap amb cigrons.
Ens esmenta en Karl Popper (1902-1994) qui diu que "una teoria assoleix l'estatus de científica quan és falsable", aquest fet ens permet establir el reglament que fa funcionar la natura.
Dit això, ens mostra un esquema on surten els principals actors de la MQ, Planck, Einstein i Bohr en primera fila, com pares de la teoria i, per sota, Schroedinger (entrellaçament), Dirac (teoria quàntica de camps) i Heisenberg (indeterminació) que la van elaborar a partir del 1925. Per aquest motiu aquest any celebrem l'aniversari.
La paraula quanta va sorgir per primer cop el 1901, quan Planck va presentar un article amb l'explicació teòrica de l'espectre de radiació del cos negre que la física clàssica no podia explicar. Era un concepte nou la quantització de l'energia, l'energia deixava de ser continua.
El 1905, Einstein va explicar l'efecte fotoelèctric aprofitant aquesta idea de quantització , confirmant-se de forma experimental.
La propera passa la va proporcionar en Bohr el 1913 quan estudiava l'estat fonamental de l'àtom d'hidrogen. Va obtenir el valor de l'energia d'ionització de l'hidrogen, fet que l'obligava a situar l'electró a una certa i única distància del nucli. No podia estar a qualsevol lloc. Va intentar imitar un sistema planetari. L'energia era proporcional a la freqüència E =h·?.
El 1925, Schroedinger va començar a parlar d'orbitals o núvols de probabilitat de presència quan es trobà amb el nucli d'heli i els seus dos electrons, que no es podien explicar segons la teoria de Bohr. Els electrons tindran la posició indeterminada i seran indistingibles l'un de l'altre. Havia nascut un dels punts clau, la indeterminació.
El següent seria l'entrellaçament de Heisenberg. Explica que seria estudiar els dos electrons d'un àtom d'heli, havent-los separat del seu nucli, si fos possible. Tindrien propietats complementàries, estarien entrellaçats. L'experiment s'ha fet amb dos fotons (2007) entre els observatoris de La Palma i el Teide, amb una distància entre ells de 144 km, amb resultats positius.
Per acabar ens parla del moment magnètic de l'electró, base de l'electrònica moderna. Aquesta partícula es comporta com un imant, amb dues posicions nord i sud, i s'ha mesurat amb una perfecta concordànça entre teoria i experimentació amb una coincidència de fins a 14 xifres, dins de la Teoria Quàntica de Camps (QFT) de Dirac.
Tot seguit es va continuar una estona fent preguntes al professor Bramon. Vam quedar molts satisfets de les seves explicacions.
