|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article:
TdC: Cetacis del mediterrani - Núria Marco
11-01-2025 Carles Puncernau
Aquest març hem rebut la Núria Marco, biòloga i membre de l'Associació Cetàcea per parlar-nos d'aquest animals que viuen al nostre mar.
Cal indicar que aquesta entitat es dedica a l'estudi i divulgació de forma voluntària d'aquesta branca dels mamífers marins. No tan sols es dediquen a això, també estudien les aus marines properes a la costa i, des de fa poc, han iniciat estudis acústics a sota de l'aigua.
Estudien les comunitats de cetacis presents a les costes del Garraf i els canyons propers, dins d'un radi d'uns 25 km. Ho fan d'una forma no agressiva, mitjançant la foto-identificació. També forma part del seu objectiu saber quines espècies l'ocupen i quines són les seves costums.
Un cetaci el defineix com un mamífer terrestre que va tornar a viure a l'aigua fa milions d'anys. Li van desaparèixer les extremitats posteriors, les davanteres es van transformar en aletes, li va migrar la cavitat respiratòria i li van sortir les aletes pectoral, dorsal i caudal. Els òrgans sexuals es van tornar interns. La
pell es va tornar molt llisa, perdent el pèl i el cos es va allargar tornant-se hidrodinàmic.
Ens explica que tenen detectats 8 espècies de cetacis residents al Mediterrani, que pertanyen als dos subordres, misticets i odontocets. Els primers tenen barbes i inclou balenes (poques) i rorquals, i s'alimenten, bàsicament, de plàncton filtrat, crustacis i petits peixos de l’aigua que els envolta. El rorqual és el de major mida podent arribar fins a 20 m i trobant-se un 2.000 exemplars al Mediterrani en períodes estacionals.
Els segons tenen dents i s'alimenten de peixos i calamars, bàsicament. Inclou diferents tipus de dofins (comuns, ratllats, mulars), caps d'olla (gris i d'aleta negre), catxalots i zífids o balenes de Cuvier. Aquests darrers tenen el rècord de immersió amb durades que poden arribar fins a 2-3 hores i fins a 6.000 metres de fondària. Difícils d'observar.
El dofí ratllat és el més habitual, més de 400.000 individus. Medeix fins a 2m i pot viure més de 50 anys. El mular pot arribar fins els 4m. Els caps d'olla poden mesurar fins a 4m i viuen a zones més fondes, encara que no són gaire freqüents pel nostre mar. Els catxalots són els més grans, fins a 17m, encara que es creu que només l'habiten uns 1.000 exemplars.
Altre fet destacable dels odontocets és l'ecolocalització. Aquest és un sistema d'orientació basat en emetre vibracions que reboten en el medi, altres peixos o fons marí, i tornar a captar-les per saber on trobar aliment o com és el seu entorn. Ens va indicar que a 200 metres de profunditat, la foscor és pràcticament total i no es pot veure res. Els sons s'originen entre el sac d'aire i el meló (una bossa de greix al cap) i els recullen per les mandíbules.
També ens explica per quines zones troben els cetacis i com els tenen classificats segons la foto-identificació i com podem fer per defensar l'ecosistema de les amenaces que se li presenten, com la contaminació acústica i els plàstics.
