Article:

TdC: HISTÒRIA DE L’UNIVERS des del Big Bang fins avui - Àngel Massallé

08-06-2024 Dolors Pujol

HISTÒRIA DE L’UNIVERS des del Big Bang fins avui.
Tardes de ciència
Dissabte 8 de juny a les 19:00 h
A càrrec d’Àngel Massallé, divulgador científic.

En aquesta tarda de ciència, l’Àngel Massallé ens ha portat a fer un viatge trepidant per la història de l’Univers.

L’Àngel ens explica que tot va començar fa 13.800.000.000 d’anys. L’Univers fou originat per una singularitat d’infinita densitat. En una bilionèssima de segon, en una etapa inflacionària de creixement exponencial (inflació còsmica), passa de ser més petit que un àtom a ser més gran que una galàxia. L’Univers s’expandeix. Durant els primers minuts, es formen els nuclis dels elements més simples, hidrogen, heli i liti. Uns 200.000 anys després, es formen els primers àtoms. Aquests però, no es distribueixen de manera uniforme sinó que hi ha zones més denses que, per efecte de la gravetat, acabaran originant les primeres galàxies. La gravetat actua sobre els núvols de gas i pols, fent augmentar la concentració en determinades zones, i en conseqüència, la pressió i la temperatura. Quan s’arriba a una temperatura de 15 milions de graus, es produeix la reacció de fusió nuclear on l’hidrogen es converteix en heli alliberant molta energia. Neixen les primeres estrelles, que emeten llum i radiació. Les estrelles primitives, formen els primers elements de la taula periòdica, fins al ferro, mitjançant reaccions de fusió. Quan arriben al seu final, algunes exploten en forma de supernoves. S’alliberen elements més pesants a l’espai que formaran part de la segona generació d’estrelles. I el cicle continua, les estrelles neixen i moren i cada vegada es formen elements més pesants, fins formar tots els elements que formen el nostre Univers, inclosos els elements que formen part del nostre cos.

La xerrada continua amb la formació de les galàxies, entre les quals, la Via Làctia, i amb ella, el Sol i el nostre sistema solar. La Terra es forma fa 4.500 milions d’anys. El seu nucli de metalls fosos, crea un camp magnètic que ens servirà d’escut. Un objecte de la mida de Mart, que hem anomenat Teia, s’estavella contra la Terra primitiva, alliberant material a l’espai, que acabarà formant la nostra Lluna.

Durant milions d’anys, mentre el planeta es va refredant, es formen els oceans. Uns pocs elements simples, junt amb oxigen, carboni i nitrogen,, es combinen per formar l’ADN. La vida s’inicia a la Terra amb les procariotes primitives. Durant milions d’anys els bacteris governen la Terra i entre ells els cianobacteris, que comencen a alliberar oxigen.

Als següents 2000 milions d’anys la vida es torna més complexa. Apareixen els continents grans i sòlids. Té lloc l’explosió càmbrica, la vida es va desenvolupant. El primer peix ossi evoluciona al mar. Després, els amfibis surten de l’oceà per adaptar-se a la terra i evolucionaran cap als rèptils. Però 250 milions d’anys enrere, s’arriba a un nivell d’activitat volcànica molt alta i més del 90 % de les espècies s’extingeixen. Els dinosaures regnen els següents 160 milions d’anys. Els continents es van separant. També hi ha mamífers, que viuen al marge de les grans bèsties. Un objecte d’uns 10 km d’amplada, xoca contra la Terra. Un immens núvol de pols bloqueja el sol, les plantes es moren i així també els herbívors i en conseqüència els carnívors. Els dinosaures s’extingeixen i aquest fet permet que els mamífers es desenvolupin. Més endavant, els primats evolucionen i són capaços de fer la pinça i agafar objectes. Amb el planeta refredant-se, els nostres ancestres primats es mantenen als tròpics. Alguns simis descobreixen que és millor caminar sobre dues potes, perquè a més de poder advertir millor els perills, tenen les mans lliures per portar objectes. Amb la construcció de les eines amb sílex, arriba l’edat de la pedra. El següent pas de l’evolució cap als humans és el foc. L’utilitzen per cuinar i alimentar-se millor, per la ceràmica i per construir eines de ferro. Comencen a parlar i es poden comunicar.

Els humans primitius s’expandeixen per tots els continents. L’homo sapiens arriba a Europa. Apareix el pensament simbòlic amb les pintures rupestres. Comença una edat de gel. A les valls dels rius s’inicia el cultiu de plantes. Sorgeix l’agricultura i amb ella, el sedentarisme i la formació dels primers poblats. Alguns dels assentaments sumeris es consideren les primeres ciutats. Es veu la necessitat de portar registres de les collites, fet que dona lloc a l’inici de l’escriptura. Els sumeris inventen la roda, i amb ella, apareixen les quadrigues que irrompen les rutes comercials. Descobreixen les propietats del ferro per crear armes i els imperis s'estenen, dominant grans zones. Les rutes comercials connecten els diferents imperis. Fibonacci aprèn les costums dels mercaders àrabs i el sistema de numeració hindú-aràbic s’expandeix arreu. Tothom comptarà de la mateixa manera. Colon, el 1492, viatja fins al nou continent, Amèrica, que fins aleshores estava aïllat. S’estableixen intercanvis de productes, però també de malalties.

Al S. XVIII s’inicia la revolució industrial. S'inventa el telègraf i el telèfon. El motor de combustió interna arriba i amb ell, els automòbils. El petroli i l’electricitat governen el món. La població va augmentant. Durant l’últim segle, té lloc la revolució del coneixement i de les comunicacions, amb la informàtica. Però són anys plens de guerres i conflictes. Avui, som 7900 milions de persones al planeta. En un món digital i global, tenim una gran dependència energètica, que ens ha portat a la contaminació del nostre planeta i a l’efecte hivernacle, amb el conseqüent canvi climàtic. Cuidem-lo, que de Terra, només n’hi ha una.

Agraïm la presència de l’Àngel Massallé, per aquest viatge en el temps, i per donar-nos una visió de tots els moments claus de la nostra història.

[Enllaç1]