|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article:
Sortida a l'Observatori de Javalambre
31-05-2024 Carles Puncernau
El cap de setmana a cavall de maig i juny ens vàrem desplaçar fins a Arcos de las Salinas a Terol, uns 600 km de distància i unes sis hores de viatge en una Vito que vam llogar per poder anar els set expedicionaris junts en un sol vehicle.
Ja feia dies que la vicepresidenta Anna Larroy estava lidiant amb els hotels, el Centre d'Observació Galàctica i l'Observatori del Pico del Buitre a uns 2.000m de nivell sobre el mar. Gràcies per la constància que ens ha permès fer el viatge.
Galàctica és un centre de difusió i pràctica de l'astronomia de nova creació, juliol 2023, fet sobre el paral·lel 40º00'00''. És una iniciativa del Centro de Estudios de Física del Cosmos de Aragón [1] un centre d'investigació en astrofísica responsable del desenvolupament tecnològic, gestió i operació científica de l'Observatorio Astrofísico de Javalambre [2].
Aquest darrer al cim del Pico disposa de dos telescopis, el JST250 de 250 cm de diàmetre de mirall i el JAST80, de només 80 cm. Tot ells plenament equipats amb les darreres tecnologies de càmeres, filtres, etc. Amb un expert guia vam resseguir tots els soterranis que permetien l'accés fins els telescopis i les seves diverses sales. Aquí vàrem pujar el dissabte al matí en mig d'una espessa boira que no ens va permetre gaudir del paisatge.
A la tarda vàrem anar a Galàctica per a fer la visita guiada pel Centre. Vam gaudir d'un parell d'hores tocant i remenant el que ens va semblar, tot era interactiu, Ho vam trobar molt modern i ben aconseguit. Per fora anava plovent a estones, tot indicant que l'observació seria suspesa, com ja estàvem advertits.
Després de sopar a l'unic restaurant del poble, vam tornar a Galàctica, amb el cel ben tapat per anar a veure el telescopi de 80 cm que tenen per observacions amb el públic que no havíem tingut temps de veure a la tarda.
Aquí es va obrir el cel i es va quedar una perfecta nit estrellada, el seeing (dispersió), no era el millor però sí acceptable. Ens hi vàrem passar més de dues hores saltant entre estrelles, nebuloses i galàxies fins que el cos ja no ens aguantava més i vam decidir anar a dormir.
A l'endemà, diumenge, vam tornar a pujar al Pico del Buitre per gaudir de les seves vistes, ara sense boira, i tot seguit tornar a fer ruta en direcció, primer a La Ràpita per compartir un parell de paelles i després dels postres i cafès tornar ben satisfets cap a Banyoles.
Aquest cop la malastrugança del mal temps la vam deixar enrere.
