Article:

TdC: Formigues: de Troia a la Nasa - Crisanto Gómez

09-11-2019 Josep Lluís Díez

El Dr. Crisanto Gómez comença la sessió parlant de la guerra de Troia i d'un dels seus protagonistes, Aquil·les, rei dels mirmídons. Segons la mitologia grega, l’avi d’Aquil·les va demanar a Zeus poblar una vall i Zeus li va respondre que tindria tants homes com formigues hi hagués en un roure sagrat. Fent honor al seu origen mític, els guerrers mirmídons utilitzaven tàctiques de lluita com les que utilitzen les formigues. Posteriorment, el terme mirmecologia ha donat nom a la ciència que estudia les formigues.

Hi ha fins a 15.000 espècies de formigues, recollides en el catàleg ANTCAT i una gran diversitat de grandàries, des de pocs mil·límetres fins a 3 o 4 centímetres. A la península ibèrica hi ha 291 espècies i a Catalunya 150 espècies. A la pluviselva amazònica el pes sec de totes les formigues és quatre vegades el de tots els vertebrats terrestres junts. Hi ha altres insectes que semblen formigues però que no ho són, com les vespes o les termites. Les formigues tenen característiques molt definides com les antenes en forma de colze o les mandíbules, que són les eines amb les que ho fan tot: menjar, transportar objectes, defensar-se, ... El cap l'utilitzen a vegades per bloquejar l’entrada del niu, posant-lo com si fos un tap, el que es coneix com fragmosis. Els vols i les curses nupcials estan protagonitzats per formigues alades, mascles i femelles, que surten del niu al mateix temps; es produeixen en alguns moments de l’any i duren unes hores. Un cop acabat el vol, els mascles moren i les femelles es tallen les ales i busquen un lloc per fer el nou niu. El cicle de vida de la formiga, a partir de l'ou posat per la formiga reina, passa per les fases de larva i pupa, que dona lloc a mascles i femelles, la gran majoria de les quals seran treballadores no fèrtils i alguna serà reina, fèrtil. Les colònies o agrupacions de formigues poden ser monogíniques, amb una sola reina, poligíniques amb més d’una reina o supercolònies, formades per diferents nius connectats. Les formigues són organismes socials o eusocials, que és el nom que es dona al més alt grau d’organització social: els adults tenen cura de les cries, conviuen dos o més generacions en el mateix niu i els membres estan dividits en castes reproductores i no reproductores. Les treballadores porten l’aliment al niu i el comparteixen, passant-lo de boca a boca, el que s’anomena trofalàxia. Observant una fila de formigues, podem saber on és el niu: si porten aliment amb les mandíbules trobarem el niu seguint la fila en el mateix sentit del moviment de les formigues; si no porten aliment a la vista i tenen l’abdomen voluminós, senyal de que acaben de menjar, haurem de seguir la fila en sentit contrari.

Les formigues construeixen diferents tipus de nius. Per exemple, els poden fer a terra en diferents llocs amb o sense vegetació o als arbres o plantes més petites i poden arribar a ser molt grans. Crisanto ens mostra la imatge d’un niu d’alçada superior a la d’una persona i diu que poden arribar a tenir 3 o 4 metres per cada dimensió, llargada, amplada i alçada. L’estructura d’un niu pot ser molt complexa, com mostra en imatges del model de Tschinkel o d’una excavació d’un niu al Brasil. Els nius també poden ser provisionals, vivacs, construïts molt ràpidament. Les formigues mengen fulles i fongs, dels quals s’emporten les hifes per plantar-les. Les formigues revisen contínuament els terrenys que habiten. Un alzinar sense presència de formiga argentina, espècie invasora que ataca a les formigues autòctones, va ser revisat en 108 minuts, en un estudi de Crisanto Gómez i el seu equip. Amb presència de formiga argentina, va ser revisat en només 64 minuts. En ambdós casos vol dir que revisaven el terreny cada 108 minuts i cada 64 minuts, de forma continuada.

Meteorologia: Crisanto desmenteix una certa creença popular que diu que l’activitat de les formigues permet predir el temps, si bé és cert que la meteorologia influeix en el comportament de les formigues. Posa dos exemples: el dia després de la pluja, les formigues el dediquen a fer feines de manteniment del niu; els vols nupcials, que abasten grans extensions de terreny, tenen lloc en zones sense núvols, segons mostra en els mapes.

Comunicació: les formigues reconeixen determinats agents químics, de forma que el camí que fan va seguint els senyals; hi ha altres insectes que reconeixen aquests agents, s’impregnen amb ells i això els permet entrar en un niu de formigues i aconseguir menjar, per exemple. Això és la base de la indústria dels insecticides que, si volen ser efectius, han d’arribar a matar la reina.

Les espècies més comunes que ens podem trobar són: formiga argentina, espècie invasora que continua la seva expansió per la Península Ibèrica, Lasius Neglectus, de la que mostra una invasió d’una instal·lació elèctrica i Lasius Niger, que és la formiga que trobem en els jardins.

Beneficis que aporten les formigues: intervenen en els processos dels ecosistemes (cicles de nutrients, processos de descomposició, moviment de sòls, cicle del carboni, cadena tròfica), fan un servei a l’ecosistema (regulen la comunitat vegetal, són indicadors biològics, actuen com a control biològic de plagues) i aporten bens i valor per a les persones (productes d’alimentació i biomèdics, conserven i mantenen la biodiversitat, mantenen la salut dels ecosistemes, contribueixen a la gestió dels agroecosistemes). Posa dos exemples concrets: l’abdomen de les formigues es pot menjar directament, és com un caramel; pobles primitius han utilitzat les mandíbules de formigues com a grapes per tancar ferides.

La biomimètica és la part de la biologia que es fixa en la natura per trobar solucions sostenibles per els humans. Per exemple, a Holanda es registren 70 milions d’hores d’aturades de tràfic en un any; observant l’organització de les formigues, que no fan cues, podem millorar el tràfic. En un experiment amb formigues, es va observar que anaven baixant la velocitat a mesura que un pas per el que havien de passar totes es feia més i més estret. O es va observar que per establir un camí entre l’aliment i el niu, primer circulaven en totes direccions fins que trobaven el camí més ràpid i, un cop l’havien trobat, totes anaven per aquest camí. Anternet: investigadors de Stanford, Califòrnia, apliquen el comportament de les formigues per evitar el col·lapse d’Internet. Michio Kaku en el llibre «El futur de la Humanitat» aporta idees com que, per explorar la Lluna, les estacions espacials o els exoplanetes mitjançant robots, aquests es podrien comportar amb intel·ligència d’eixam (swarm intelligence), seguint les pautes de comportament de les formigues. La tècnica amb la que les formigues construeixen un pont enllaçant els seus cossos, pot inspirar l’arquitectura de circuits electrònics. La NASA està desenvolupant la tecnologia ANTS (Autonomous NanoTechnology Swarm), basada en el comportament de les formigues, per a futures missions espacials.

Les nombroses preguntes dels assistents van posar fi a una sessió en la que se’ns ha descobert un món que tenim als nostres peus.

[Enllaç1]  -  [Enllaç2]  -  [Enllaç3]