|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article:
TdC: Humboldt. Un científic explorador - Enric Figueras
13-04-2019 Carles Puncernau
La xerrada del Sr. Enric Figueras emmarca aquesta Tarda de Ciència dins les commemoracions del
250è aniversari del naixement d'Alexander von Humboldt (1769-1859).
El conferenciant proposa revisar la vida del científic, així com la seva obra i el seu llegat al llarg de la
sessió. D'entrada, observem que von Humboldt va ser un polímata, és a dir, que va ser un estudiós de
moltes disciplines diferents. L'excel·lència amb què ho va fer queda palès en molts topònims actuals, noms
d'espècies vegetals, d'animals, d'un mar a la Lluna... El Sr. Figueras, però, ens fa l'observació que no troba
adient l'ús de tots aquests topònims que en principi l'honoren.
Alexander von Humboldt neix al castell de Tegel, situat a un Berlín gris i provincial a la segona
meitat del segle XVIII, on hi rep una educació en consonància amb la seva situació de família rica i influent.
Però, aquesta educació està fortament dirigida per la mare i els seus instructors, sense tenir en compte els
interessos del jove. Tot està pensat perquè ingressi al servei civil de Prússia i serveixi al país, malgrat que
ell gaudeix de la ciència i l'aire lliure.
Acaba entrant i excel·lint en el servei de mines, fet que el porta a viatjar per tot el país i conèixer tots
els ambients intel·lectuals. Entre ells, el grup de Jena on hi ha Goethe, Schiller, els seu germà Whilhelm i
moltes altres personalitats respectades del romanticisme alemany.
La mort de la mare (el pare havia mort quan tenia tant sols 9 anys) és un fet alliberador per a ell que
li permet deixar el servei de mines i esdevenir un explorador, el seu somni.
Junt amb Aimé Bonpland, s'embarca cap al Nou Món per conèixer la seva naturalesa, cultura,
història, llengua i tot el que es pugui mesurar amb els instruments de l'època. Visiten, amb aquest esperit
il·lustrat, la conca de l'Orinoco, la serralada del Andes, Cuba, Mèxic i fan una breu visita a Estat Units.
Llavors, en una llarga estada a París, escriu el viatge amb una tensió entre l'esperit de meravella del
romanticisme i una acurada aportació de dades científiques. El ponent ressalta la manera de presentar les
dades en forma de dibuix esquemàtic, essent el pioner en l'infografia científica. També, s'inventa les línies
isobàriques i les isotermes, necessàries per mostrar grans quantitats de dades de manera senzilla.
Amb el seu treball i exemple, influeix en científics com Darwin, Gay-Lussac, Aragó i a personatges
com Simón Bolívar i Muir (pare dels grans parcs naturals d'Estats Units, com el de Yosemite).
És molt important la seva contribució a la visió de la natura com un tot relacionat, que porta a von
Humboldt a ser el pare de l'ecologia i veure els ecosistemes en perill per l'acció humana. També, pronostica
un canvi climàtic per factors humans.
Al final de la seva vida, es dedica a fer conferències a Berlín, sobre tots els temes científics
possibles. I, al seixanta anys, viatge de nou, ara pels Monts Urals i per la Sibèria, arribant a les portes del
nord de la Xina.
Tot aquest bagatge de coneixement es manifesta en un llibre monumental, el Kosmos, que es va
publicar en cinc volums; l’últim després de la seva mort, el 1859.
El Sr. Figueras recorda la seva hipòtesi que diu que von Humboldt no es mereix tots els topònims,
ho argumenta dient que amb l’esperit que va mostrar durant tota la seva dilatada vida mai hauria canviat el
nom d’una muntanya per rebatejar-la amb el seu. Era un explorador, no un conqueridor.
Hi ha una paradoxa, tenim la seva visió de la naturalesa però no en recordem massa el nom, o
tenim el seu nom en una muntanya que no ens recorda la seva visió.
En el torn de preguntes, ens recomana una pel·lícula on es veu part de la vida de von Humbolt,
Midiendo el mundo, dirigida por Detlev Buck a partir d'un llibre de Daniel Kehlmann.
