Article:

TdC: La biomassa i les energies renovables - Laia Sarquella

13-05-2017

Laia Sarquella, Divisió de Gestió Energètica de l'Institut Català d'Energia.

Aquest dissabte, al Museu Darder, ens va visitar la Laia Sarquella, que treballa actualment a l’ICAEN (Institut Català d’Energia), per tal d’explicar-nos què és la biomassa i el seu pes dins les energies renovables a Catalunya.

Per començar va definir què és la biomassa: tota la fusta (o matèria orgànica d’origen vegetal o animal) que utilitzem amb la finalitat d’obtenir energia. Per tal de poder veure el pes que aquesta té en el consum total d’energia, i la importància que tenen les renovables enfront les basades amb el petroli, fòssils, o gas natural, es va aclarir la situació actual del sector energètic.

En el context mundial de l’energia, observem que Catalunya té un 76% de dependència energètica d’altres països; i si, a més, considerem que l’urani utilitzat a les centrals nuclears també té procedència exterior, llavors obtenim un 97% de dependència. Aquestes dades ens interpel·len a començar a treballar per tal d’aconseguir un millor autoabastiment. La mitjana europea de dependència se situa en un 53%, una dada també preocupant que fa que el problema sigui a nivell europeu.

Molta de l’energia que consumim té un origen en recursos fòssils (petroli, carbó, gas natural), que provenen de l’exterior. A més a més, són recursos que contribueixen al canvi climàtic en augmentar el CO2.

Per tal d’apostar per les fonts energètiques renovables, la Unió Europea va aprovar la Directiva 2009/28/CE que fixa uns objectius obligatoris per a tots els Estats membres que consisteixen en tenir un 20% de renovables l’any 2020. A més a més, es va celebrar la Cimera de París 2015 (COP21) per establir acords, com ara mirar de consensuar un límit en l’escalfament global.

De manera que, per consciència i per objectius de la Directiva, hem d’augmentar les fonts d’energia renovables i reduir les emissions de gasos hivernacle (com ara el CO2). Això també ens aporta avantatges socioeconòmics, tal com la redistribució de la renda.

Dins les fonts renovables, actualment trobem que la més avançada és la hidràulica, llavors trobem l’eòlica, la solar, els biocarburants i finalment la biomassa que no està encara del tot implantada; però la Laia ens comenta que ho podria estar d’aquí a deu anys. Totes juntes representen un 2,2% del total de les energies renovables que es consumeix a Catalunya, per la qual cosa podem observar que ens trobem molt lluny dels objectius marcats.

Malgrat tot, s’està treballant per tal d’avançar cap a aquesta situació. Veiem que en el Pacte nacional per a la transició energètica a Catalunya, a partir d’un procés participatiu on també hi ha representats dels sectors energètics i industrials, s’ha proposat que el 2050 hi hauria d’haver un 100% de fonts renovables.

En aquest sentit, s’ha elaborat també un decàleg amb punts a seguir per tal d’arribar a l’objectiu. Dins d’aquest, hi trobem entre altres: tenir més eficiència energètica, més renovables, l’apoderament de la ciutadania, vehicles elèctrics...

La biomassa és matèria orgànica d’origen forestal, agrícola i ramader, que es prepara bàsicament en forma de premsat, pel·lets o estelles. Aquesta rep un pretractament que la fa apte com a recurs energètic per combustió, gasificació o piròlisi.

Com a fortaleses, ofereix l’estalvi d’energia fòssil i la bona gestió del boscos, amb l’afegit que ens serveix per a la prevenció d’incendis. Com a debilitat mostra una baixa densitat energètica i requereix un pretractament per ser eficient. També trobem que és una font molt dispersa pel país, fet que tant pot ser una fortalesa com una debilitat.

La biomassa ens permet gestionar i rendibilitzar la fusta del bosc (actualment més del 80% dels boscos de Catalunya no es gestionen) i té sortides per a estufes de la llar, calderes domèstiques i instal·lacions col·lectives. Ho fa d’una manera competitiva en comparació amb les altres fonts d’energia.

Per tal d’il·lustrar-ho, ens va mostrar diferents exemples de plantes elèctriques del territori que estan en funcionament. Alguns d’aquestes són: Ecoenergies de la Zona Franca i la Termosolar a les Borges Blanques (aprofita tant l’energia solar com la biomassa).

Pel que fa a les calderes, aquestes tenen una tendència a l’alça en la seva implantació, tot i que la Laia destaca que el 93% d’aquestes corresponen a iniciatives privades i que la Generalitat només n’empra un 0,5%.

La biomassa també és molt present en xarxes de calor. Aquestes funcionen bé en llocs com: el Monestir de Montserrat, Ribes de Freser, Vall de Sau, Olot, Molins de Rei i en industries com Bodega Torres, LIVEN a Berga, i industries alimentàries.

Abans de finalitzar la Tarda de Ciència, vam fer un repàs a altres tipus d’energies renovables que també s’han de potenciar: el biogàs, el biometà i l’autoconsum fotovoltaic