Article:

TdC: Com sabem l'edat d'un eriçó? - Laura Roqué

18-11-2016

Laura Roqué, biòloga especialitzada en osteologia i paleontologia.

Aquesta és una xerrada que s'emmarca en els actes de celebració del centenari de la fundació del museu Darder. Laura Roqué ens explica com podem saber l'edat d'un eriçó i quina utilitat té saberla. Aclareix d'entrada que no s'ha matat a cap animal per fer l'estudi, sinó que provenen de centres de recuperació, d'accidents o d'altres estudis científics.

L'edat d'un eriçó, o de qualsevol vertebrat, pot considerar-se de tres maneres: edat cronològica (per la data de naixement), edat biològica (grau d'envelliment del cos) i l'edat osteològica (basada en la maduració de l'esquelet). A les col·leccions del Museu Blau de Barcelona, els esquelets, cranis, pells i plomatges poden donar bones indicacions de l'edat que tenia l'individu del que es conserven les restes. Les col·leccions de referència dels museus acostumen a estar exposades només en un 5%, conservant-se l'altre 95% als magatzems i serveixen a científics, agents rurals, . . per identificar restes òssies. A les dades que es recullen dels animals que arriben als museus, acostuma a faltar l'edat. A vegades l'edat s'estima visualment o per el seu pes, però aquesta estimació pot ser errònia, perquè per exemple, quan hibernen perden un 50% del seu pes i segons les zones hibernen o no: a Catalunya hibernen d'octubre a març i, en canvi, al País Valencià no hibernen.

Per què s'estudia l'eriçó comú? Doncs perquè està en regressió a Catalunya per la pèrdua de l'habitat, atropellaments, verí (per a cargols) i perquè és pressa de molts altres animals. Els eriçons tenen una esperança de vida de 3-4 anys, però a Catalunya menys del 40% de les cries sobreviuen al primer any de vida. A Europa central, en canvi, el 89% de la població te menys de 4 anys. L'eriçó és un bon controlador de plagues.

L'edat d'un animal salvatge es determina per les banyes, el desgast de les dents, l'erupció dental, el pelatge/plomatge, la maduració osteològica, . . . En aquest estudi, que te com objectiu poder valorar l'edat dels eriçons de Catalunya a través del seu esquelet, s'ha observat la maduració dels ossos llargs, crani i dents, pelvis, escàpula i vèrtebres de 73 esquelets d'eriçons de Catalunya des dels anys 80 fins a l'actualitat, morts de forma natural o per atropellament o eutanasiats per veterinaris. Els resultats obtinguts han estat:
- s'ha documentat l'edat del 100 dels esquelets, quan inicialment només es tenia el 26%, - el 9,6% dels animals estudiats presenten patologies com artrosis, pèrdua de dents o fractura d'ossos llargs,
- els eriçons catalans hibernen i alguns fan dues camades en un any.

De què serveix aquest estudi? Ara es pot dir que, amb una radiografia, que es pot fer inclús a animals en llibertat amb aparells de camps, es podrà saber l'edat que te l'animal. Així, els veterinaris podran ajustar millor les dosis de medicació, els biòlegs podran fer estudis de població o es podran fer estudis de comportament.

Laura Roqué acaba la seva dissertació amb un prec: si trobeu un animal ferit, truqueu als agents rurals que el vindran a recollir i el portaran al centre de recuperació més proper.