Article:

TdC: El telescopi espacial Hubble - Àngel Massallé

16-06-2016 Josep Lluís Díez

La segona xerrada d'aquestes Tardes de Ciència és a càrrec de l'Àngel Massallé, de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell (AAS), de la que va ser president de 2010 a 2014. Cal dir que l'AAS és una societat astronòmica molt activa que compta ja amb 56 anys d'existència.

Àngel Massallé ens parla del Hubble, el telescopi espacial que va complir l'any passat, 2015, 25 anys de missió, del que diu en la presentació que és «una eina que ha canviat significativament la nostra visió de l'univers». Comença comentant les dades tècniques: Telescopi reflector de 2 miralls, el principal de 2,4 m de diàmetre i 828 kg i el secundari de 30 cm i 12,3 kg. Pesa en total 11.110 kg i les seves dimensions són: 13,2 m de llarg, 4,2 m de diàmetre del cos cilíndric més gran, panells solars de forma rectangular de 7,56 m x 2,45 m de 1.500 W de potència cadascun, que emplenen unes bateries niquel-hidrogen (Ni H) per quan passa per la zona fosca. Es mou per l'espai a 28.000 km/h i ha fet més d'1 milió d'imatges, equivalents a 60 TB. Té una precisió que li permet detectar un cabell humà a 2,6 km de distància. El cost inicial era de 2.500 milions $ i ara es troba en 10.000 milions $.

Equipament: càmera WFC3 (imatges de molt alta resolució, de l'infraroig (IR) a l'ultraviolat (UV)), espectròmetre COS (analitzar la composició química), ACS (càmera d'observacions avançades), STIS (espectròmetre d'imatges IR a UV), NICMOS (càmera IR proper, que avui dia no està en funcionament), FGS (sensor d'orientació fina, per mantenir la posició de la nau).

A continuació l'Àngel ens fa una mica d'història del projecte i de la missió Hubble: Ja el 1923, Hermann Oberth havia proposat un telescopi en òrbita de la Terra. El 1946 Lyman Spitzer parla dels avantatges d'un observatori extraterrestre, però no és fins el 1977 que s'aprova el finançament per el Gran Telescopi Espacial. El 1978 comencen els entrenaments dels astronautes i el 1979 es comença a fabricar el mirall de 2,4 m de diàmetre. El 1981 es constitueix l'Institut de Ciències del Telescopi Espacial i el 1984 l'Oficina Europea de Coordinació del Telescopi Espacial. Mentrestant, el 1983 havia estat reanomenat Telescopi Espacial Hubble, la construcció del qual s'acaba el 1985. El llançament previst per 1986 es retarda fins el 25 d'abril de 1990, per l'accident del Challenger. El telescopi és llançat per el transbordador Discovery i cal dir que, en el moment del llançament, estava preparat també el Columbia per si s'havia de fer un rescat dels astronautes.

El 25 de juny de 1990 arriben les primeres imatges, que resulten borroses per una aberració del mirall principal. El 1993 es fa la primera missió de servei, per instal·lar l'òptica correctiva que permetrà obtenir unes imatges més nítides. Els anys següents la missió comença a donar els seus fruits: Imatges del cometa Shoemaker-Levy xocant contra Júpiter, evidències de forats negres, imatges de la nebulosa de l'Àguila que es van fer famoses amb el nom de «Els Pilars de la Creació», de galàxies de l'univers primitiu i galàxies amfitriones de quàsars. L'any 1997 el transbordador Discovery fa la segona missió de servei i el 1999 la tercera. El 2001, el Hubble mesura l'atmosfera de l'exoplaneta HD 209458b. El 2002 es fa una nova missió de servei, la 3B i es detecta un objecte en el cinturó de Kuiper.

En els anys següents i fins ara ha continuat l'activitat: foto del Camp Ultra Profund, que és la zona del cel aparentment negre (2004), 2 noves llunes de Plutó (2005), mostra que el planeta nan Eris és més gran que Plutó i es fa un mapa en 3D de la distribució de la matèria fosca (2007), foto de l'exoplaneta Formalhaut b i es troben molècules orgàniques en un planeta extrasolar (2008), fotos d'una col·lisió evident entre dos asteroides (2010), fotos de 7 galàxies primitives que es van formar fa més de 13.000 milions d'anys, un objecte de quan l'univers tenia només el 3% d'edat i una nova classe d'exoplaneta (2012), determinació del veritable color d'un exoplaneta i trobada de vapor d'aigua rajant a Europa, Júpiter (2013), observació de la desintegració d'un asteroide i mapa climàtic detallat d'un exoplaneta (2014).

El 2015 es compleix el 25è aniversari de la missió, amb celebracions arreu del món, però la missió s'acaba, perquè el Hubble no es pot moure per ell mateix i les missions de transbordadors que li donaven servei de manteniment i de correcció d'òrbita ja no es fan. Potser durarà fins 2020 i després el faran caure sobre el mar. Però ja està previst el relleu, el James Webb Space Telescope (JWST) de la NASA. Amb un mirall primari de 6,5 m de diàmetre en 18 segments, recobert d'una pel·lícula d'or, se situaria en el punt L2 de Lagrange, quedant protegit per la Terra de la llum directa del Sol. No portarà panells solars, sinó combustible nuclear. La seva missió: Buscar la llum de les primeres estrelles i galàxies, les que es van formar just després del Big Bang, estudiar la formació i evolució de les galàxies, millorar la comprensió que es té de la formació d'estrelles i planetes i estudiar els sistemes planetaris i l'origen de la vida.

Amb les preguntes i els aplaudiments dels assistents es va acabar la detallada exposició de l'Àngel Massallé.