Article:

TdC: El col·leccionisme científic i tecnològic: com aprendre a través de les col·leccions - Antoni Escubedo

18-05-2016 Josep Lluís Díez

Amb format de taula rodona, Antoni Escubedo, col·leccionista i company d'Astrobanyoles, ens va explicar com havia anat formant el seu museu particular d'objectes científics i tecnològics. A la taula van ser-hi, Joan Anton Abellan, president d'Astrobanyoles i Toni Martí Valls i Joan Martí Valls, realitzadors del vídeo «El secret de l'alquimista», que van presentar.

Toni i Joan Martí van explicar que, una tarda que van visitar el museu d'Antoni Escubedo i la seva esposa, M. Assumpció Garcia, van quedar tan sorpresos que li van proposar a l'Antoni la idea de fer el vídeo, idea que va ser molt ben acollida. A continuació van passar el vídeo, que mostra alguns objectes del museu i com l'Antoni te cura de les seves peces, però sobretot vol mostrar la passió de l'Antoni per els avenços científics i tecnològics, alguns dels quals te representats en el seu museu.

L'Antoni no es considera col·leccionista, en tot cas multicol·leccionista, si és que existeix la paraula. Explica que, quan era petit, ajudava el seu avi a netejar el teodolits que s'utilitzaven en les obres públiques. Anys més tard, als Encants de Barcelona, va veure un teodolit com el que tenia el seu avi i en aquell moment van començar 50 anys de col·leccionista. Però mai ha estat un col·leccionista que busqui un determinat tipus d'objectes, que faci una col·lecció determinada, perquè li agrada tot. No pot decidir-se només per un tipus d'objecte, un dia se sent atret per una peça i un altre dia per una altra totalment diferent. Però quan la col·lecció es va fer massa gran per l'espai de casa seva on la tenia, va fer un pacte amb la seva esposa: no comprar cap peça més.

Trobar una peca i comprar-la li dona molta satisfacció. Netejar-la, arreglar-la si cal, fer-la funcionar o «jugar» amb ella i després trobar-li el lloc on quedarà exposada és el procediment que ha repetit moltes vegades. Joan Martí diu que l'Antoni no és un col·leccionista sinó un «rapinyaire»; una «garsa» que se sent atreta per una peça, apunta l'Antoni. El seu taller o laboratori, en el que encara treballa, és un temple de la curiositat, diu Joan Martí.

Antoni Escubedo va conèixer Tomàs Mallol l'any 1985. De seguida es va establir una relació de mútua confiança i complicitat. Tomàs li va deixar llibres per fotocopiar, ja que no es trobaven. Antoni va muntar a la planta baixa de casa seva la part de cinema, fotografia i fotografia 3D. Fins i tot va experimentar amb cinema 3D amb dues càmeres, imitant el comportament dels dos ulls.

Joan i Toni Martí expliquen que, a casa de l'Antoni, a la planta baixa es troba la il·lusió i a la primera planta la ciència i que és atractiu veure com estan disposats els objectes. Joan Martí remarca la importància dels objectes: el pare de Gaudí era calderer, fabricant de calderes i segur que les calderes que va veure de petit van influir en la seva arquitectura; la família de Mompou eren fabricants de campanes i segurament la música dissonant de Mompou tingui a veure amb el so de les campanes. Frederic Mompou te una obra que es diu «L'home de l'aristó», aristó és «organillo» en castellà. Joan Martí recorda que, 35 anys després d'haver sentit aquesta obra, va veure un aristó a casa de l'Antoni.

La taula rodona termina amb l'aplaudiment dels assistents, molts dels quals hem estat a casa de l'Antoni Escubedo i algú remarca la generositat amb la que l'Antoni rep els visitants i els mostra el museu.