Article:

TdC: De la Guyana als confins del Sistema Solar - David Bayona

14-04-2016 Josep Lluís Díez

David Bayona i Bru ha treballat, com membre de l'empresa GTD de Barcelona, en el llançament dels coets Ariane i Vega, al Centre Espacial de Guyana (CSG), que depèn de l'Agència Espacial Francesa (CNES) i de l'Agència Espacial Europea (ESA).

Comença la seva exposició parlant de l'emplaçament del CSG al lloc de la Guyana on hi havia l'antiga presó colonial francesa on va ser-hi Henri Charrière, conegut com Papillon, autor de la novel·la del mateix nom. El CNES va cercar possibles emplaçaments per una base de llançament a algunes illes de l'oceà Pacífic, a diferents llocs de la costa nord de Sudamèrica i de les costes africanes i fins i tot a Darwin, Austràlia. El criteri de selecció passava per tenir facilitat per llançar satèl·lits en òrbita equatorial i polar, que tingués al voltant una gran àrea despoblada, un port marítim i un aeroport internacional, certa proximitat a Europa i estabilitat política. La decisió final, l'any 1964, va ser per Kourou, a la Guyana i poc després, 1966, l'ESA, va decidir també instal·lar una base. Des d'aleshores és una base conjunta del govern francès i l'ESA, qui actualment finança 2/3 de la base i pot fer noves instal·lacions.

David Bayona va treballar a la zona Soyouz, que té un edifici on acoblen les peces del coet, que acostumen a arribar per vaixell, una carretera de 2 km per on transporten lentament el coet ja construït i la plataforma de llançament, on el situen per llançar-lo. Hi ha un centre tècnic o de comandament on són tots els tècnics responsables del llançament. Com curiositat, explica que hi ha també una sala, amagada als periodistes, des d'on poden enviar l'ordre d'autodestrucció del coet, si per alguna causa fos necessària. Ell diu que no te notícia de cap cas en que s'hagués donat aquesta ordre.

Fa una comparació dels coets llançats a l'espai en els darrers temps: destaquen els americans Saturn V, amb 100 m de llargada i el Shuttle, que podia tornar aterrant com un avió, que ja no estan operatius, els rusos Proton i Soyuz i els europeus actuals Ariane 5 i Vega, aquest de tecnologia italiana en gran part. Dels coet europeus, destaca la sèrie Ariane, amb l'Ariane 4, que ha estat llançat a l'espai 116 vegades i l'Ariane 5, 80 vegades. El Vega, molt més petit que els Ariane, ha estat llançat 6 vegades i te l'avantatge que només calen 6 operadors a la sala de control per fer el llançament.

Compte enrere: tothom ha sentit parlat del famós recompte dels segons 9, 8, 7, ... 1, 0, fins el moment de llançament. Però David Bayona ens descobreix que el compte enrere comença molt abans. Des d'11 dies abans, D-11, hi ha una seqüència molt precisa que s'ha d'anar complint fins a arribar al darrer dia D0 i l'hora zero, H0. Set minuts abans del llançament, H0-7 minuts, comença la seqüència automàtica d'operacions, que vol dir que ja no accepta ordres manuals, excepte el RESET, per tornar a començar. Nou segons abans del llançament, H0-9 segons, ja no hi ha marxa enrere. En el llançament, H0, s'encèn el motor Vulcain central i després els dos «boosters», quan s'enlaira l'Ariane 5, per exemple. Durant aquest procés, a la sala de control tots els operadors estan pendents dels «semàfors» que van marcant el desenvolupament de les diferents fases. Quan un es posa en vermell, el director d'operacions pot decidir què fer.

David Bayona acaba la seva exposició amb algunes dades interessants. Entre les «càrregues», que així és com es diuen els llançaments, més destacades fetes des del CSG figuren: Rosseta el 2004, Herschel i Planck el 2009, el primer satèl·lit Galileu el 2011 o el Gaia el 2013. Es calcula que, ara mateix, estan voltant a la Terra uns 15.000 satèl·lits, dels quals són operatius només una petita part; la resta es poden qualificar de «basura» espacial. De tots els satèl·lits llançats des de 1957 fins a 2013, el 45% han estat civils (7% per noves tecnologies, 22% per comunicacions, meteo, exploració de la Terra,... i 17% per l'estació espacial internacional o exploració astronòmica) i 55% han estat militars (8% per noves tecnologies, 20% per comunicacions, navegació,... i 27% per espionatge, seguiment, nuclears,...)

Aplaudiments, preguntes dels assistents,... Per una estona, David Bayona ens ha fet viure els llançaments espacials en primera persona.