Article:

TdC: Viatge a l'interior de la selva amazònica - Joan Anton Abellan

17-02-2016 Josep Lluís Díez

Tarda de ciència amb el relat del viatge d'en Joan Anton i l'Elisenda per l'interior de la selva amazònica a la reserva de Cuyabeno, Equador. Fotografies i sobretot les impressions del conferenciant: els sorolls de la nit a la selva, saltar amb la piragua els troncs que suraven al riu, l'aigua tan plena de vida, les papallones,... Més que explicar, Joan Anton ens va fer viure les seves experiències.

Tot comença quan Joan Anton decideix anar a Quito, Perú, seguint la pista de Joan d'Hospital, jesuïta nascut a Banyoles el 1725, que va passar 15 anys com missioner a l'Equador i va morir a Ravenna, Itàlia, el 1800. A finals de setembre de 2011, Joan Anton i Elisenda viatgen a Quito i després d'alguns dies a la capital, decideixen conèixer la selva amazònica i viatgen a la reserva de Cuyabeno, al costat de la frontera amb Colòmbia. Avió, taxi, autobús i finalment piragua són els mitjans que els porten a conèixer la selva.

L'Amazònia és un immens territori que ocupa el 40% de la superfície d'Amèrica del Sud i s'estén per 7 països. El riu Amazones té un recorregut de 7.062 km, més de 1.000 tributaris, arriba a tenir 300 m de profunditat, però de mitjana té entre 15 i 60 m i té una amplada a la seva desembocadura de 300 km, però de mitjana té entre 1,5 i 3 km. És clar que Joan Anton i Elisenda no ho volien veure tot, però volien tocar la realitat de la terra i de l'aigua de la zona de Cuyabeno i conèixer les petites comunitats indígenes que hi viuen. Per fer-ho contracten un guia que els portarà per tot arreu de forma segura. Cal tenir en compte les notícies de la presència de càrtels de narcotraficants i d'assassinats d'indígenes que portaven els diaris d'Equador de l'època.

L'arribada a la selva per el riu té l'emoció de saltar amb la piragua a tota marxa els troncs que suren, sense aturar-se, aixecant la cua del motor per no trencar-la. El campament es troba a 3h en piragua per el riu, des del poble on els va deixar l'autocar; està aixecat de terra, per evitar que entrin els caimans. Hi ha una torre d'observació des d'on es poden observar els ocells. Hi ha gran quantitat de papallones, de tots els colors, que s'acosten sense por. El guia els porta a la «Laguna grande» a veure anacondes. «Sort que no vam veure cap», diu en Joan Anton. La nit és molt especial a la selva. En primer lloc per els sons que se senten. Els «monos aulladores» fan un soroll que és com si bufés el vent, però no fa vent. En segon lloc per la quantitat d'habitants de la nit que es poden veure: serps, aranyes, gripaus, granotes,... Unes llums que ressalten a la superfície de l'aigua són els ulls dels caimans.

El riu és ple de vida. Les piranyes, que es pesquen amb facilitat, les tortugues, els dofins que remunten el riu en època de pluges, els caimans... Els petits poblats de cabanes són a la vora del riu, que és per els indígenes la seva via de transport. Els pobladors renten i es renten al riu. Fabriquen el seu pa, de farina de iuca; pelen, remullen i ratllen la iuca per fer la farina. Les excursions a través de la selva s'han de fer obrint pas amb el matxet i amb botes d'aigua de 40 cm d'alçada. Riu amunt, el riu es fa més estret, amb el que els animals són més a prop. Per tot arreu domina el color verd, ja que hi ha ben poques flors.

Després de la seva exposició, Joan Anton, ajudat en ocasions per l'Elisenda, contesta les preguntes interessades dels assistents. Segur que a més d'un li han vingut ganes de conèixer la selva de prop!

Si voleu saber alguna cosa més de Joan d'Hospital, aquí teniu l'article de Joan Anton: Joan Anton Abellan. «Juan de Hospital S.J. El inicio de la ciencia moderna en la Real Audiencia de Quito. 14 de diciembre de 1761». Spondylus, revista cultural, núm 30, pp.17-37, noviembre de 2011, Portoviejo (Ecuador)