Article:

TdC: Kepler i els viatges a la Lluna - Enric Figueras

14-01-2016 Josep Lluís Díez

Què veiem en un cel estrellat? Enric Figueres veu poesia, música (la Lluna, la pruna,...), astrologia, meteorologia, pel·lícules (Starwars,...), astronomia (constel·lacions, fases de la Lluna,...), cosmologia (com va néixer tot),... Així comença l'exposició de diferents relats de viatges a la Lluna, que ens portarà des de Ciceró, l'any 51 aC, fins a Kepler, a finals del segle XVII.

«El somni d'Escipió» (51 aC) de Marc Tul·li Ciceró, que forma part del seu llibre «Sobre la República», conté la descripció d'un viatge a la Lluna. El llibre, que s'havia perdut, va ser trobar el 1819 a la Biblioteca Vaticana. Aquest viatge es produeix en el curs d'un somni d'Escipió el Jove que després d'un sopar se dorm i somia amb Escipió l'Africà. Es troben en un punt de la Via Làctia i veuen els diferents cercles de la Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Júpiter i Saturn. Els 7 cossos del cel, un nombre perfecte (suma del número 3 de l'ànima i el 4 de la matèria) que, juntament amb el 8 (resultat de 2 elevat a 3), igualment perfecte, li serveixen a l'Africà per anunciar al Jove que als 56 anys (7 x 8) conquistarà Roma.

«La cara que apareix en el disc de la Lluna» de Plutarc de Queronea (50 a 125 dC) és el segon llibre que comenta Enric Figueras. El llibre no és pròpiament un viatge. Dos personatges parlen de la Lluna i intenten explicar el que veuen: les taques són el reflex dels oceans de la Terra, pensen que ha de ser feta dels elements aire i foc, . . . Però les seves reflexions els porten sempre a un cul de sac. Per Plutarc, el raonament no serveix per explicar la Lluna; els cossos de més enllà de la Terra s'han d'estudiar mitjançant la teologia. Plutarc acaba deduint en el llibre que els humans estan formats per tres parts: el cos, l'ànima i l'intel·lecte. Al morir, el cos queda a la Terra i l'ànima i l'intel·lecte van a la Lluna. L'ànima es queda allà i l'intel·lecte va al Sol.

Llucià de Samòsata (s. II dC) escriu 80 obres i una d'elles, la novel·la «Històries Verídiques», es pot considerar la primera obra de ciència ficció en la que es va a la Lluna. El mateix viatger narra les seves aventures. El viatge comença a l'Estret de Gibraltar, a les Columnes d'Hèrcules, després continua cap unes illes que poden ser Açores o Canàries i viatjant set (un nombre perfecte) dies més arriba a la Lluna. Allà veu que els seus habitants, els selenites, lluiten contra els habitants del Sol que es barallen per Venus. Diu que els selenites neixen del panxell de les cames d'altres homes. L'obra és una burla dels narradors que volen passar per veritables les seves històries. Particularment és crític amb Heròdot i les seves explicacions de la Història que no ha viscut.

A «La Divina Comèdia» (1300 dC) de Dante Alighieri, també l'autor fa un viatge a la Lluna, acompanyat de la seva amada Beatriu, que representa la filosofia o la teologia. Virgili, el poeta romà, que representa aquí la raó, s'ha quedat a la Terra. Les taques de la Lluna són les diferents virtuts que els Deus li han donat.

«Orland Furiós» (1516 dC) de Ludovico Ariosto. En aquesta obra, un dels personatges, Astolfo, va a la Lluna acompanyat d'un hipogrif i de Sant Joan Evangelista. A la Lluna es troba tot el que es perd a la Terra i així, els viatgers troben el seny perdut d'Orland i els sospirs dels enamorats.

Enric Figueras ens parla a continuació de Kepler com el gran científic que va revolucionar la ciència del seu temps. Johannes Kepler neix en una família luterana, en un poble catòlic, Weyl der Stadt, en un land protestant, Württemberg. Estudia matemàtiques, física, meteorologia,... Havia de ser sacerdot però el fan professor de matemàtiques a la universitat de Graz el 1594. Abans però, promou un debat sobre el que es veuria des de la Lluna i sobre la teoria de Copèrnic, que li prohibeixen. A Graz prediu que aquell any farà molta fred i que atacarà el turc. Descobreix el gran secret: no hi ha 7 cossos al cel sinó 6, els planetes Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter i Saturn. I entre els 6 planetes o esferes, es troben els 5 cossos geomètrics perfectes: tetraedre, cub, octaedre, dodecaedre i icosaedre. L'any 1602 mor Tycho Brahe i Kepler, que havia estat el seu ajudant, hereta el seu lloc a l'observatori astronòmic d'Uraniborg. Amb les precises dades de Tycho Brahe, comprova que les òrbites dels planetes no són circumferències sinó el·lipses, que la velocitat de gir dels planetes al voltant del Sol no és uniforme, sinó que el radi de gir escombra àrees iguals en temps iguals i troba una relació entre el període de l'òrbita el radi de gir. Aquestes conclusions són conegudes com les lleis de Kepler. Fins aleshores, la llei natural era la llei de Déu. Ara la llei natural s'expressa a través de les matemàtiques, Déu parla amb les matemàtiques. A partir de Kepler no hem de parlar de Cosmos (perfecte) sinó d'Univers (que és real).

Així arribem a l'obra «El Somni o l'Astronomia de la Lluna», escrita per Kepler el 1610. El personatge, que aprèn amb Tycho Brahe, en un somni viatja a la Lluna a través d'un encanteri de bruixeria. Allà troba els seus habitants i explica el que veu i com són els cels vistos des d'allà. L'argument del llibre provoca que acusin la mare i una tia de Kepler de bruixeria i que les posin a la presó durant 6 anys, malgrat els esforços de Kepler per alliberar-les. Quan finalment ho aconsegueix, la mare mor poc després.

Hi ha hagut altres llibres de viatges a la Lluna posteriors al de Kepler. En ells els autors intenten explicar el viatge amb algun argument de caire científic. A «Història còmica dels estats i imperis de la Lluna» (1657), Cyrano de Bergerac explica que fa el viatge pujat en unes carbasses plenes de rosada, que puja quan surt el Sol i això l'impulsa cap a dalt. Puja fins a la Lluna i torna a baixar a la Terra, caient al Canadà, que es pensa que es França. Jules Verne a «De la Terra a la Lluna» (1865), explica un viatge que pot començar a ser creïble en el seu temps. H. G.Wells en «El primer home a la Lluna» (1901), utilitza una màquina antigravetat amb la que tarda 7 dies en arribar. Amb l'arribada el 20 de juliol de 1969 de la nau Apolo XI, es fa el primer viatge real a la Lluna.

Una fantàstica exposició que acaba amb els aplaudiments i les preguntes dels assistents.