Article:

TdC: Fòssils, missatgers del nostre passat llunyà - Àngel Cañigueral

16-12-2015 Josep Lluís Díez

Àngel Cañigueral va fer una petita explicació sobre la història geològica i després va fer una exposició dels diferents grups fòssils d'invertebrats, cordats i vegetals. Els fòssils són les restes, petjades o copròlits (excrements) que ens donen informació del passat llunyà. Un fòssil es forma a través d'un llarg procés. Per exemple, un cranc mor i queda dipositat en el fons marí, les parts més toves es podreixen però l'esquelet es conserva; els sediments van enterrant l'esquelet, que es va compactant sota el pes de les capes de materials; finalment l'esquelet queda petrificat, presentant l'aspecte amb el que el veiem avui.

De la història geològica va remarcar dues idees: els organismes pluricel·lulars van aparèixer al final de l'eó Proterozoic i els fòssils que es poden trobar a Banyoles són del Paleogen, el primer període del Cenozoic, era que fa anys es repartia entre les anomenades era Terciària i Quaternària. A través d'imatges, ens va introduir en els mons de les diferents eres: el Paleozoic, amb imatges del Pikaia, cordat considerat l'avantpassat més antic dels vertebrats, el nostre gran besavi, el va anomenar; el Mesozoic amb els dinosaures i els boscos de grans coníferes; el Cenozoic amb el tigre dents de sabre, les hienes i la vegetació de plantes amb flors; el Cenozoic Quaternari, on apareix l'home.

Va fer la descripció dels fòssils en tres grans grups: invertebrats, cordats i vegetals. Dels invertebrats començà per els foraminífers, organismes marins unicel·lulars amb closques de formes molt variades que trobem com fòssils. Els porífers o esponges són uns dels organismes multicel·lulars més senzills, coneguts des del Càmbric (Paleozoic) fins a l'actualitat. Els arqueociats, relacionats amb les esponges, són els fòssils més antics trobats a Catalunya, a prop del santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades. Les meduses, que provenen del Juràssic, en certes condicions, poden deixar marca fòssil en forma d'impressió. Els coralls, que es troben a tots els mars de la Terra, els primers fòssils dels quals apareixen a l'Ordovicià (Paleozoic). Els mol·luscs monoplacòfors, fòssils exclusius del Cambrià-Ordovicià (Paleozoic) i els poliplacòfors, que es coneixen des del Cambrià (Paleozoic) fins l'actualitat. Els mol·luscs bivalves, que existeixen des del Cambrià ( Paleozoic), tot i que alguns grups s'han extingit completament. Els gasteròpodes o cargols, mol·luscs adaptats a tots els hàbitats terrestres. Els cefalòpodes, els mol·luscs més especialitzats i d'organització més elevada, tenen els representants fòssils més importants en els ammonits i belemnits. Els anèl·lids o cucs, amb poca representació fòssil, no foren abundants fins al Juràssic (Mesozoic). Dels artròpodes, els trilobits formen el grup més important de fòssils; el nom els prové del fet de que tenen l'exoesquelet organitzat en tres lòbuls longitudinals; van viure entre el Cambrià inferior i el Permià superior (Paleozoic). Els insectes són un dels grups més elevats dels insectes, dins el registre fòssil; estan adaptats a tots els ambients excepte els mars; a més dels esquelets es poden trobar indicis fòssils de la seva activitat com pistes, galeries, caus, recobriments nimfals, perforacions a la fusta i les fulles, ruscos, . . . Dels últims grups d'invertebrats va ressaltar els asteroïdeus (estrelles de mar), els ofiuroïdeus (altra tipus d'estrelles), els crinoïdeus (lliris de mar) i els graptòlits, restes fòssils d'organismes colonials, que van viure des del Cambrià fins al Carbonífer superior (Paleozoic) i que es troben a les pissarres negres del Paleozoic inferior.

Els cordats formen tres grups: els urocordats, que formen colònies sèssils al mar, els cefalocordats, animals lliures que viuen generalment enterrats a la sorra i els vertebrats que poden ser peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers. Els vertebrats, que són els éssers vius més complexos que hi ha a la Terra, comprenen quasi 60.000 espècies, la meitat de les quals són peixos. Van aparèixer a l'Ordovicià (Paleozoic) i en el Silurià (Paleozoic) ja existia una fauna força diversificada. Els ostracoderms són els peixos més antics que es coneixen; els acantodis o taurons espinosos van aparèixer en el Silurià (Paleozoic) i les últimes espècies fòssils daten del Devonià ( Paleozoic). Els amfibis van aparèixer fa uns 370 milions d'anys, a finals del Devonià (Paleozoic) i alguns van arribar a superar els tres metres de llargada. Els rèptils van aparèixer fa uns 300 milions d'anys a partir del amfibis, van arribar a dominar tot el planeta (mar, terra i aire) i a presentar mides gegantesques que, a l'ambient terrestre, cap altre grup ha assolit; la majoria de les espècies de rèptils, entre ells els dinosaures, van desaparèixer de cop fa uns 65 milions d'anys. Els ocells evolucionaren a partir dels dinosaures teròpodes durant el període Juràssic (Mesozoic), fa entre 150 i 200 milions d'anys. Els mamífers apareixen al registre fòssil en el Triàsic Superior (Mesozoic), o sigui, viuen a la Terra fa poc menys de 200 milions d'anys.

Dels vegetals, l'Àngel Cañigueral va citar especialment: les algues, que es troben entre els organismes més antics del nostre planeta, ja que les algues blaves i els bacteris apareixen en sediments superiors a 2.500 milions d'anys; passant per el briòfits, pteridòfits i pteridospermes, va comentar després les plantes gimnospermes, que tenen flors poc vistoses, produeixen llavors però no fruits i les angiospermes, amb flor bisexuada, que produeixen llavors i fruits, van aparèixer a inicis del Cretàcic (Mesozoic), fa uns 120 milions d'anys i són el grup dominant actualment.

Amb els aplaudiments dels assistents i les preguntes finals va acabar l'erudita explicació de l'Àngel Cañigueral.