Article:

TdC: Deformacions cranials intencionals i exemples de la col·lecció del Museu Darder - Ariadna Morente

16-03-2015 Josep Lluís Díez

Ariadna Morente, Antropòloga.

Lluís Figueras, director dels museus de Banyoles, presentà Ariadna Morente Pagès a la darrera sessió de Tardes de Ciència del dissabte 14 de març. L'Ariadna és historiadora especialitzada en la modalitat d’arqueologia per la Universitat de Girona (UdG) i antropòloga biològica especialitzada en la modalitat física i forense per la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

L'antropologia biològica fa diversos tipus d'estudis, genètics, paleoantropològics, d'ecologia humana, demografia, ... que intenten comprendre la diversitat i la pluralitat humana. Cal entendre que la sensibilitat ha canviat al llarg del temps. En els segles XIX i XX, el colonialisme i el nacionalisme van tenir un punt de vista diferenciador: nosaltres i els altres, fins al punt que es presentava la diversitat humana com quelcom exòtic, per ser exhibit en un «zoo humà».

L'estudi de les col·leccions antropològiques aporta avantatges a l'investigador per el bon estat de conservació i les múltiples procedències, però també inconvenients com el fet que els individus són sovint casos especials, que atrauen l'atenció però que no són realment representatius d'un grup ètnic. La col·lecció de cranis del Museu Darder va ser feta el segle XIX per Francesc Darder i Llimona i és una bona mostra de la diversitat humana. N'hi ha 89 cranis de diferents procedències: Amèrica del Sud, Xina, Àfrica, el mediterrani, Lapònia i altres i, fins i tot, un de Banyoles. N'hi ha també 26 cranis que tenen un aspecte com si fossin d'un altre planeta, els anomenats «alienígenes».

L'estudi dels cranis permeten obtenir dades sobre els grups humans. Les diverses patologies que presenten, permeten fer hipòtesis sobre l'estat mòrbid de la població o els estaments socials. Les momificacions donen informació sobre la seva cultura, els ritus religiosos o, fins i tot, l'ecologia i la flora i la fauna de la zona. Les automutilacions donen informació cultural, religiosa o de pràctiques rituals.

Les deformacions cranials intencionals (DCI) són les més interessants. Tenien com objectiu deformar el crani de forma permanent. Les feien les mares, des del naixement fins als 6 anys, tot i que alguns casos arribaven fins a l'edat adulta. S'utilitzaven aparells mecànics o constrictius. Les DCI tenien una finalitat de diferenciació d'un grup ètnic (Àfrica Central), d'estatus social (Mangbetú, Chinook), diferenciació sexual (Illes de la Melanèsia), de proximitat a la divinitat (Amèrica Central i del Sud) o estètica (Antic Egipte, Puerto Sandwich). S'han estudiat les conseqüències de les DCI i no s'ha trobat un menor nivell d'intel·ligència (IQ) ni anomalies de comportament, però si que hi ha tendència a patir mal de cap (cefalees) i a tenir un comportament tranquil i dòcil.

A la part final de l'exposició, Ariadna Morente va mostrar imatges dels diferents cranis deformats que es poden veure al Museu Darder i va acabar contestant les preguntes dels assistents, que li van agrair la seva xerrada amb un aplaudiment.