Article:

TdC: La medicina forense - Narcís Bardalet

16-02-2015 Josep Lluís Díez

Narcís Bardalet, metge forense, director de l'Institut de Medicina Legal a Girona.

La sessió de Tardes de Ciència es presentava interessant: una sala plena a vessar i unes paraules prèvies del conferenciant anunciant que:

- hauria de tenir el telefon obert, perquè mai se sap quan pot ser requerit un forense,
- presentaria unes imatges que podrien resultar «dures»,
- és una home apassionat per la seva professió en la que, com els morts, igual que els nens, no parlen, cada cas requereix d'una investigació profunda per arribar a saber què va succeir.

Comença parlant de la mort, «l'hora de la temença» i de que els suïcides són afortunats, perquè escullen el moment. Al mateix temps, adverteix que és un provocador i entenem que no ens deixarà que estiguem tranquil·lament asseguts mentre ens explica les seves experiències. Es fan 500 autòpsies/any a Girona província, de les que 75 corresponen a suïcidis, 12 a homicidis i la resta a accidents.

Com investiga la mort un forense? Depèn molt de les circumstàncies. Per exemple, els anys 80 al País Vasc, amb 90 assassinats/any, s'havia de determinar amb molta precisió, de què s'ha mort?, quan s'ha mort? Si no es pot arribar a conclusions definitives, el cadàver es guarda a -25ºC. La paraula autòpsia significa «examen amb els propis ulls» i expressa el conjunt d'investigacions a realitzar sobre el cadàver, encaminades a l'estudi de les causes directes o indirectes de la mort. L'autòpsia medico-legal l'ordena el jutge en casos de mort violenta o amb indicis de criminalitat, o quan no es disposa del certificat mèdic de defunció. El jutge és qui pren les decisions, el forense només assessora al jutge. En casos d'homicidi han d'actuar dos forenses. Les lleis europees recomanen fer l'autòpsia en una sèrie de casos com, per exemple, en el cas de malaltia professional, que es fa sota demanda.

L'examen del cadàver ha de complir tres objectius: comprovar la realitat de la mort, determinar la data i precisar el mecanisme. Abans de tocar res, es fan fotos del cadàver i del seu entorn i es recullen els indicis. El Dr. Bardalet diu que ell es fixa particularment en el que hi ha a la cuina, al lavabo, si hi ha burilles, . . . Per detectar cadàvers perduts o amagats als boscos són una ajuda inestimable els buscadors d'espàrrecs, els boletaires, els caçadors i els jubilats. Quan arriba la temporada de sortir al bosc, és quan es troben els cadàvers perduts. Per a determinar el moment de la mort cal tenir en compte que, un cadàver es refreda en unes 12 hores, que a les 12 h apareix la màxima rigidesa, a les 24 h la rigidesa és completa i a les 48 h deixa de ser rígid. Passat aquest temps, el cadàver comença a inflar-se per els gasos de la putrefacció. Quan el cadàver està carbonitzat, putrefacte o submergit és més difícil determinar el moment de la mort.

El Dr. Bardalet parla dels casos que ha viscut. Els perdigons al cap són indici de probable homicidi imprudent durant una cacera. Cada any hi ha tres accidents de caça a Girona província. El suïcidi per tret a la «sien» davant del mirall, com ha estat el cas del fiscal Nisman de l'Argentina, és un clàssic.

A la recollida d'indicis treballa un equip multidisciplinar: policies, metges, físics, químics,... Cal pensar que l'indici és fràgil, és relatiu i pot tenir contaminació. Les anàlisis dels tatuatges, les empremtes, les dentadures poden donar bons indicis. Però hi ha només tres formes d'identificació segures: la declaració jurada d'un familiar, la identificació de les empremtes o les dents o l'anàlisi de l'ADN. Casos famosos en els que ha participat han estat: l'embalsamament de Salvador Dalí, el reconeixement de Mª Àngels Feliu, farmacèutica d'Olot segrestada el 1992 o la mort de Lluís Ma Xirinachs el 2007, mort que qualifica de natural, però molt enigmàtica.

En el tram final de la seva intervenció, el Dr. Bardalet parla del desconeixement que, en general, es te de la mort, diu que el 35% de les persones no han vist mai cap mort, i de que la millor forma de morir és a casa, sense dolor i acompanyat. Per acabar, posant un punt d'humor com a contrast, explica una anècdota sobre un atestat fet per un guàrdia civil a Espolla en el que, en un temps en que s'escrivia a màquina (una antiga Olivetti) i amb paper carbó per fer còpies, arriba al final del paper amb l'espai just per començar a posar el principi del nom del poble «Es» i es veu obligat a posar el final «polla» a darrera del full i a més a més, a escriure una explicació de perquè l'havia fet així. La riallada dels assistents, seguida d'aplaudiments, posa punt final a prop de dues hores de dissertació.