Article:
Einstein a Catalunya
12-02-2010 Joan Anton Abellan
Dins de poc es celebrarà un aniversari, concretament el dijous dia 22 de febrer, farà anys que Albert Einstein arribava a la capital catalana acompanyat de la seva esposa Elsa. Corria l'any 1923 i fou aquesta una visita, que es venia a afegir a la iniciativa d'Esteve Tarradas i Illa de convidar científics de renom universal (a Einstein el varen precedir Levi Cività, el 1921, i Hermann Weyl i Arnold Sommerfeld, el 1922), dins d'un període de renovació científica, endegat a Catalunya arran de la tasca cultural protagonitzada per la Mancomunitat de Catalunya.
La visita d'Eintein s'emmarcava dins dels Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi que estaven dirigits per Rafael de Campalans, i en els set dies que va restar entre nosaltres es van dur a terme tot un seguit d'actes per tal de que el científic coneixes la realitat del país (com la visita que va fer a Poblet el dia 25 acompanyat, entre d'altres, del poeta Ventura Gassol; o el 26 a les esglésies de Sant Pere de Terrassa, amb Josep Puig i Cadafalch), i per altra banda el país coneixes les teories del científic sobre la matèria i promoure el
debat en la comunitat científica catalana, motiu pel qual es varen organitzar, a l'Institut d'Estudis Catalans tres conferències obertes al public en general (la primera sobre de relativitat restringida, la segona de relativitat general, i la tercera, de problemes actuals de la relativitat) i el dia abans de la seva partida una altra a la Reial
Acadèmica de Ciències i Arts de Barcelona, la qual es va
centrar en les implicacions filosòfiques de la relativitat. Un cop acabada aquesta, la RACAB el va nomenar membre de la mateixa.
Com anècdota d'aquells dies es podria destacar el sopar que el dia 27 va celebrar en el seu honor Rafael de Campalans i la seva dona i que va aplegar polítics i científics de l'època i en el que es va servir un menú que segons els diari La Veu de Catalunya estava escrit en lletres gòtiques i en un llatí relativista: "... Homo platonicus secundum Diogenem cum jure Michelsoniense, Malum parvum cum Doppler effectu, Fructus Galilei, Caffea sobraliensis cum spirituosibus liquoribus et vectoribus tabacalibus...." Quina es la interpretació d'aquest menú?. Per exemple sobre "l'home platónic segons Diogenes amb salsa a la Michelson", la explicació es tan senzilla com dir pollastre, doncs Plató va definir a l'home com un bípede sense plomes, i Diògenes el va obsequiar amb un pollastre desplomat ...i Michelson es en honor del físic alemany. També si podien trobar canelons a la Fizeau, faves a la Lorentz transformades a la catalana, faisà platejat a la Minkowski en quatre dimensions o gelat continuu euclidià. Entre les begudes xeres inercial, champagne relativista que reflectia la llum, vins gravitatoris i petites pomes amb efecte Dopler i per acabar el cafè sobraliensis en referència a la població brasilera de Sobral, on l'expedició britànica de 1919 va observar l'eclipsi de sol que va reforçar la teoria general de la relativitat d'Einstein.
En resum foren vuit plats amb noms tots ells que feien referència a científics, filòsofs o fins i tot a teories científiques, i que de bon segur deuria de divertir a tots els convidats i en especial al gran savi, que s'en va anar de Catalunya amb un bon sabor, com ho demostra el fet de que durant anys va seguir mantenint l'amistat amb els seus amfitrions.