|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
14è Premi AstroBanyoles: Convocatòria
28-10-2023
PREMI ASTROBANYOLES DE RECERCA I DIVULGACIÓ CIENTÍFICA 2024 [14a edició]
Cartell [1] - Bases [2] - Inscripcions [3]
[Enllaç1] - [Enllaç2] - [Enllaç3]
TdC: Quin impacte té la catàlisi en les nostres vides? - Anna Pla Quintana
18-11-2023 Dolors Pujol
Aquest dissabte, les Tardes de Ciència, han comptat amb la presència de la Dra. Anna Pla Quintana, que ens ha ofert una interessant xerrada sobre la importància de la catàlisi en les nostres vides.
Ens ha parlat dels catalitzadors, com aquelles substàncies que, afegint-les a una reacció, ofereixen un camí alternatiu al pas de reactius a productes. Aquesta nova ruta que els catalitzadors faciliten i que en la majoria de casos es produeix en diferents etapes, és energèticament més favorable, de manera que la velocitat de la reacció es veu modificada. Així, amb la presència d’un determinat catalitzador, podem aconseguir que la velocitat d’una reacció augmenti, si així interessa. El catalitzador no es consumeix i es recupera de nou al final de la reacció.
Un tipus de reacció de catàlisi és la hidrogenació del doble enllaç C=C, que amb la presència d’un catalitzador, permet per exemple, l’obtenció de margarines a partir d’olis vegetals. Un altre cas és el dels catalitzadors que s’incorporen en el tub d’escapament dels gasos dels cotxes. Quan els gasos perjudicials per al medi ambient són expulsats pel motor, entren en contacte amb el catalitzador. Aquest els converteix en gasos menys nocius per al medi ambient, que són els que finalment seran expulsats a l’exterior.
A banda de modificar la velocitat d’una reacció, cal que el catalitzador que utilitzem sigui selectiu i pugui diferenciar entre diferents grups funcionals, o bé pugui diferenciar entre el mateix àtom o grup funcional, en entorns diferents.
Un altre aspecte a tenir en compte, és controlar la disposició dels àtoms a l’espai. De la mateixa manera que dos guants tenen una relació especular (la reflexió en un mirall del guant de la mà dreta, dóna com a imatge el de l’esquerra i a la inversa) però els guants no són iguals perquè no són superposables, hi ha moltes molècules que tenen aquesta propietat i s’anomenen quirals. Així, cal que els catalitzadors permetin seleccionar quina és la molècula (enantiòmer) que realment interessa obtenir. Aquest fet pren una rellevància important sobretot en la síntesi de medicaments, per evitar l’obtenció de fàrmacs amb efectes no desitjats, com va passar fa uns anys amb la talidomida.
Un altre àmbit on podem utilitzar els catalitzadors, és en la síntesi de ful·lerens. Aquesta forma al·lotròpica del carboni, on se’ns presenta en forma de pilota de futbol, té nombroses aplicacions, ja que té facilitat per captar electrons. Això fa que tingui un gran potencial per utilitzar-lo en la tecnologia fotovoltaica. S’està investigant com millorar les seves propietats i la seva funcionalitat per la seva aplicació en les cel.les solars de perovskita.
Seguint amb els ful·lerens, ens ha parlat d’una altra línia de recerca en el camp de la teràpia fotodinàmica, on s’estaria investigant el tractament de cèl.lules cancerígenes. I és que la gran versatilitat química d’aquests ful·lerens obre les portes a un ventall molt ampli de futures aplicacions.
Per acabar, la Dra. Anna Pla ens ha explicat el procés experimental que segueixen en el centre de recerca de la UdG, com es complementa l’anàlisi computacional amb l’experimental i la importància del treball en equip.
Donem les gràcies a la Dra. Anna Pla per aquesta magnífica conferència que ens ajuda a comprendre la importància de la catàlisi en el món actual i el paper que pot jugar per fer que caminem cap a un futur més sostenible.
SdC: El Papa Silvestre II: l'astrolabi, l'àbac i la creu - Enric Figueras
17-11-2023 Carles Puncernau
El divendres dia 17 vam fer al Tint una xerrada a càrrec de l’Enric Figueras, soci de l’agrupació Astrobanyoles, sobre la persona del Papa Silvestre II amb motiu de la Setmana de la Ciència i com col·laboració amb una altre entitat local. Portava per títol El Papa Silvestre II: l’astrolabi, l’àbac i la creu.
El seu nom era Gerbert d’Orlhac. Ens va explicar la seva formació a Reims i al monestir de Ripoll, al segle X, a on el va portar el Comte Borrell II de Barcelona amb qui estava ben relacionat i també en Miró Bonfill, Bisbe de Girona i Comte de Besalú.
Estudiós del Trivium i Quatrivium va ser un savi matemàtic que va portar els coneixements àrabs al món llatí, especialment l’astrolabi i l’àbac, però aquest fet sobre paper o al terra, sense arrossegar boletes, i permetent fer càlculs, multiplicacions, d’una forma més ràpida. De fet, va ser qui va introduir els números, la seva grafia, tal com els coneixem avui en dia.
L’astrolabi era un instrument, també d’origen àrab, que et permetia fer diversos càlculs per saber la teva posició, tant de dia com de nit. Especialment útil per a navegació per mar i terra.
Va acabar sent nomenat Papa amb el nom de Silvestre II l’any 999. El seu somni era tornar a unir l’Església de Roma amb la Bizanci.
Expliquem el Sistema Solar als més menuts!
16-11-2023 Anna Larroy
El passat dijous 16 de novembre, dins de les activitats de la Setmana de la Ciència, vàrem explicar un conte a la biblioteca de Banyoles:
“La Clara i en Marc van a l’espai”
Amb l’ajut del conte vàrem compartir molts coneixements amb els més petits, que ja en sabien molt. Després, el temps ens va acompanyar i vàrem poder fer una observació amb telescopis al passeig del Parc de la Draga. Pares, mares i mainada, varen poder veure júpiter, saturn i algunes nebuloses.
SdC: Joan Oró i l’origen de la vida - Enric Figueras
11-11-2023 Anna Larroy
A càrrec d’Enric Figueras, químic, professor d’institut i membre d’Astrobanyoles.
Com a tret de sortida de la Setmana de la Ciència d’enguany dedicada a Joan Oró, en el centenari del seu naixement, des d’Astrobanyoles hem volgut retre tribut al Català de la NASA.
Enric Figueras comença la seva xerrada parlant-nos de la infància de Joan Oró a Lleida, treballant de ben petit al forn familiar, “La radio”, que li donava molt de temps entre fornada i fornada, per mirar les estrelles i preguntar-se “qui sap si allà, en aquella estrella, hi ha un altre forner que m’està mirant”. Les lectures de Flammarion i Darwin, el van portar a preguntar-se quin era l’origen de la vida i a orientar els seus estudis posteriors, durant tota la seva vida, per respondre a aquesta pregunta.
Estudia química a Barcelona al 1942 i un suspens en química analítica el porta a muntar un laboratori a casa seva a Lleida i a convertir-se en un gran experimentador. Coneix a Francesca Forteza amb qui es casa i s’instal·la a Lleida on inicia alguns negocis que no li van anar bé i torna a fer de forner a “La radio”. Però els seus anhels per conèixer l’origen de la vida el porten a postular-se a 52 centres internacionals per poder estudiar bioquímica i triar el Rice Institut de Houston.
Amb el suport de la seva família i deixant la dona i els tres fills a Lleida, inicia l’etapa nord-americana a Huston. Treballa de becari al Baylor college of medicine en una recerca sobre el càncer. El fet de no tenir la família amb ell el porta a dedicar tot el temps a l’estudi i a fer el doctorat en bioquímica en tan sols un any i mig.
A continuació l’Enric ens explica com havia evolucionat el tema de l’origen de la vida des de la generació espontània , passant pels experiments de Redi i Pasteur que la tiraven per terra, fins a l’experiment de Miller en el que s’obtenien aminoàcids a partir de compostos inorgànics, que es creu que es trobaven en la Terra primitiva. I així ens porta fins al principal experiment de Joan Oró, la síntesi de l’adenina a partir de l’àcid cianhídric. I aquí s’atura un moment per explicar-nos la importància d’aquesta base nitrogenada que forma part de l’ADN, on està continguda tota la informació genètica.
En aquest moment Joan Oró fa una capdavantera hipòtesi corroborada per gran part de la comunitat científica: la vida a la Terra s’origina a partir de la matèria orgànica i l’aigua provinents dels cometes que varen col·lisionar amb la Terra primitiva.
A partir d’aquest moment La NASA s’interessa en el seu treball i passa a participar en projectes com l’Apol·lo o el Viking. Va analitzar les mostres de la lluna provinents de les missions Apol·lo i va col·laborar en el disseny del laboratori de les sondes Viking i en l’anàlisi dels primers resultats, salvant a la NASA d’un error en la creença de que s’havia trobat vida a Mart.
S’acaba la xerrada amb els darrers anys de la seva vida. Va tornar a Catalunya, que ell considerava el país ideal per viure, on va dirigir la càtedra de Biofísica de la Universitat de Barcelona i on va formar part del govern de Catalunya com a diputat de CiU, però se’n va adonar que en el nostre país mai aconseguiria el finançament necessari per investigar i se’n va tornar cap a Huston fins a la seva jubilació.
Joan Oró, català internacional, els seus estudis han estat claus per entendre l’origen de la vida al nostre planeta.
Sopar-G: El somni d'una teoria unificada - Sònia Fernàndez Vidal
11-11-2023 Carles Puncernau
El dissabte 11 de novembre, uns mesos després de la seva TdC, vam tenir l’oportunitat de fer el sopar-g que havíem acordat però que no es va produir. Deu socis al voltant d’un pa amb tomàquet, en teoria, que avui ha estat una amanida de mongetes tendres i un fricandó, hem estar parlant de temes molt diversos. Hem començat per quàntica i partícules, com calia, però després ja ens hem desviat i parlat de cinema, llibres, espiritualitat. Vam tenir la sort de que un altre ponent de TdC, l’Adrià Salvador, un banyolí que treballa al CERN, ens va voler acompanyar. Un parell d’hores que ens han passat d’allò més ràpid. Si torna a venir per la comarca, la tornarem a convidar.
Cine-fòrum: Wall.e
04-11-2023 Anna Larroy
Títol original: Wall.e
Any: 2008
Durada: 103 minuts
País: Estats Units
Director: Andrew Stanton
Guió: Andrew Stanton, Jim Reardon, Pete Docter, Ronaldo del Carmen
Música: Thomas Newman
Animació: Jeremy Lasky, Danielle Feinberg, Martín Rosenberg
Walt Disney Pictures
Pixar Animation Studios
FortyFour Studios
2008: Premis Òscar: millor llargmetratge d’animació
2008: Premis BAFTA: millor pel·lícula d’animació
2008: Globus d’Or: millor pel·lícula d’animació
Encetem la temporada de cinema amb una pel·lícula d’animació i per aquesta tercera pel·lícula hem triat un tema molt comú de la ciència ficció, el dels futurs distòpics.
Un cop vista la pel·lícula l’Enric Figueras ens explica que en el primer visionat de la pel·lícula el públic es va quedar amb la idea de que la espècie humana no seria capaç de revertir les condicions en que es troba el planeta i que per tant, no sobreviuria, per això els creadors varen afegir els dibuixos que acompanyen els crèdits, en els que es veu com cooperant robots i humans, son capaços de fer-ho.
S’inicia un debat molt interessant sobre si creiem que es possible el futur que ens planteja la pel·lícula, fins a quin punt podem degradar el nostre planeta i si és reversible encara la situació actual. Es parla de la quantitat d’anys que fa que som conscients de que ens estem allunyant del món natural, de que es necessari reciclar i reutilitzar, però el que no estem fent és reduir. Tenim una visió el futur una mica pessimista.
L’Enric planteja també el tema de les multinacionals, de com ens creen les necessitats que elles mateixes s’encarreguen de satisfer i es debat sobre si és possible en una societat capitalista reduir el consumisme sense enfonsar l'economia.
Ens parla també de com els animadors de la pel·lícula varen agafar els lleons marins com a model per la creació dels moviments dels éssers humans quan estan a l’espai i parlem de com es pot arribar a degradar l’espècie humana i com pot perdre el seu esperit crític quan l’única cosa que busca és el gaudi personal.
Es valora molt positivament el treball d’animació, i la música i es considera una pel·lícula molt adequada per passar a nens i adolescents.
Es tanca el col·loqui al teatre de La Vila, però segueix la tertúlia amb un xop, com ja és costum.
Nova col·laboració amb la Revista de Banyoles
02-11-2023
Des d'Astrobanyoles estem molt satisfets d'iniciar aquesta col·laboració amb la Revista de Banyoles. Cada dos mesos anirem escrivint un article, entre diferents socis, que sempre anirà tractant temes del món de les ciències des de diversos punts de vista. Esperem que aquesta divulgació de temes científics sigui del vostre grat.
Butlletí anual octubre 2023. Número 14.
27-10-2023
Ja podeu descarregar el butlletí d'Astrobanyoles de l'any 2023.
Gràcies a tots els col·laboradors!
Nit Internacional Observació de la Lluna.
21-10-2023 Carles Puncernau
El dissabte 21 d’octubre, en mig de les festes de Sant Martirià, va ser el dia triat per la NASA per observar el nostre satèl·lit. Abans de que acabés el concert a La Draga, ja ens havíem instal·lat al seu passeig central amb els telescopis.
Primer en Carles va fer una petita xerrada sobre conceptes de la Lluna i curiositats, com les fases i com es veuen, si rota o no, quin % de lluna veiem des de la Terra, si té un costat fosc o si té llum pròpia. Tots aquests dubtes van quedar resolts per la vintena d’assistents que van venir.
Tot seguit, amb els telescopis de l’Àngel i en Joel, ens vam disposar a veure la Lluna creixent i intentar reconèixer els seus mars, cràters i muntanyes. Evidentment, vam aprofitar per observar Júpiter i les seves llunes i Saturn amb els seus anells.
Aquesta nit, els núvols no ens van acompanyar
TdC: Petroli i aigua a la vall Sant Miquel de Campmajor - Enric Viñals
07-10-2023 Dolors Pujol
Dia : dissabte 7 de d’octubre, 19:00 – 20:30
Lloc: Centre Excursionista de Banyoles.
El passat 7 d’octubre, vam inaugurar les Tardes de Ciència d’aquesta nova temporada, amb la presència del geòleg Enric Viñals.
Després de descriure els trets més destacats de la xarxa fluvial de la Vall, on les aigües s’escorren de Sud a Nord, ens va parlar del relleu característic de la zona. Els cims més alts estan coronats per unes capes de material més dur, els conglomerats, mentres que el fons de les valls, està excavat per les margues de Banyoles, popularment conegudes com a xalió. En determinades zones, treuen el nas els guixos, que de fet, ocupen tot el subsòl de la vall. Totes les valls de la zona, estan orientades de sud a nord, degut a petites falles que han debilitat el terreny, de manera que la xarxa hidrogràfica ha anat excavant aquestes alineacions verticals. La zona també presenta unes alineacions perpendiculars oest-est, que obeeixen a uns plegaments que han originat estructures encavalcades. Aquestes capes han anat lliscant les unes amb les altres, avançant cap al sud. Els punts d’encreuament entre les alineacions verticals del terreny i les horitzontals, són els punts més dèbils per on l’aigua, emmagatzemada en el subsòl entre dues capes de subsòl, pot pujar fins a la superfície. Sobre les calcàries hi ha els guixos, molt solubles i a sobre les margues. A través de molts anys, l’aigua ha anat dissolent i excavant el terreny del subsòl, provocant el col·lapse del mateix i aforant a la superfície en forma de brolladors i estanyols.
L’any 58, ens explica l’Enric, uns industrials barcelonins, van aterrar a la Vall de Sant Miquel, doncs els estudis d’aquella època, els van fer creure en la possibilitat de que en el subsòl, s’hi poguessin acumular hidrocarburs, a causa de l’estructura d’anticlinals i sinclinals de la zona, i la presència del xalió com a roca mare.
El primer pou es va fer l’any 58, i se’n van fer 3 de seguits, promoguts per una empresa privada. El darrer pou, l’any 63, es va fer a Falgons i el va fer una empresa de l’Estat espanyol. No es va trobar petroli a cap pou, només alguns indicis al pou Ampurdán 2, però eren quantitats molt petites. L’any 71, va haver-hi un últim intent, a Besalú, però tampoc va donar el resultat esperat. En aquest cas, es van trobar petites restes de petroli i gas sulfhídric. El que sí van trobar tots els pous, va ser molta aigua. Malauradament, aquesta aigua, és molt rica en sulfats i bicarbonats, que la fan no potable. Tot i això, algunes granges que encara contenen algun d’aquests pous, l’han pogut continuar utilitzant com a pou d’aigua per regar.
Per tant, tot i haver-hi les condicions per trobar-hi petroli, la pròpia tectònica ha mogut les capes i s’ha destruit el petroli per invasió de l’aigua, que se l’ha emportat o bé l’ha destruït per oxidació.
Tot seguit, la conferència s’ha centrat en els estanyols i bullidors. A conseqüència dels esforços tectònics de la zona, la capa de guixos rep una forta pressió que fa que es comportin com un líquid, i flueix cap al punt més dèbil, situat a les falles del terreny, de manera que l’aigua va pujant, debilitant la capa de margues fins que pot arribar fins a la superfície. Aquest és l’origen dels bullidors i dels estanyols.
Així a la vall, hi trobem basses temporals o permanents, degudes a les depressions del relleu, que poden acumular aigua, i també hi localitzem bullidors, formats a partir d’una mena d’embut, i forats, que són com xemeneies molt profundes, formades per enfonsaments i ensulsiades del terreny. A profunditats entre 175 i 180 m, tenim la zona saturada on l’aigua hi és de manera permanent. Per sobre el nivell de saturació, hi ha un nivell d’aigua que puja i baixa en funció de les pluges. Quan hi ha una llevantada, és llavors quan s’observen totes les surgències. Si no plou, el nivell d’aigua baixa i els veiem secs.
L’àrea on hi ha més concentració de bullidors i estanyols, és la zona de la Guàrdia. L’Enric ens ha explicat totes les formacions que podem trobar en aquesta zona, com l’estanyol de la Guàrdia o més enllà, el de la Coromina. En el cas dels forats càrstics, el terreny no arriba a col·lapsar, les margues no s’enfonsen, sinó que l’aigua arriba fins a dalt i inunda el camp. Altres formacions causades per aquests guixos del subsòl, són les dolines dels camps de la Guàrdia i l’ensulsiada del Ritort, provocada per un fort enfrondament.
Uns altres bullidors de la zona, actualment inactius, són els del Clot de l’Euga Roja, on gratant la superfície, surt el guix foradat. Els més coneguts de la Vall, són els de Santa Quitèria, a peu carretera. Es tracta de tres forats càrstics, que quan es donen les condicions, ragen a cor què vols.
Tota aquest funcionament càrstic d’aquesta conca, s’explica a través de les pressions que es transmeten a través de les masses subterrànies d’aigua.
Agraïm una vegada més, la gran conferència que ens ha fet l’Enric Viñals, que sempre sap transmetre d’una manera molt didàctica i entenedora, el seu coneixement.
