Temporada 2022-23

19-09-2022

17 març 23, 19:00h. Cicle Objectiu 2030 - Cicle Objectiu 2030 - Xavier Corominas - Quina mobilitat volem? - Museu Darder.
24 març 23, 20:00h. Premi Astrobanyoles - Acte de lliurament 13a edició - Museu Darder.

15 abril 23, 19:00h. TdC - Núria Miret - Free Floating Planets (planetes errants).








TdC: forats negres supermassius - Mar Mezcua

11-03-2023 Anna Larroy

Forats negres supermassius. Els motors de l’univers. Mar Mezcua

Mar Mezcua és investigadora de l’Institut de ciències de l’espai i de l’Institut d’estudis espacials de Catalunya.

Amb les seves pròpies paraules: "L'objectiu de la meva investigació és entendre com es formen i creixen els forats negres supermassius i com aquest creixement afecta la pròpia galàxia. Per fer-ho, investigo una àmplia gamma d'objectes astronòmics (forats negres de massa mitjana, galàxies nanes, fonts de raigs X ultraluminoses, nuclis galàctics actius, dolls de ràdio, fusions de galàxies, forats negres binaris supermassius) seguint un enfocament de longituds d'ona múltiple (ràdio, observacions òptiques, infrarojes i de raigs X)".

Es creu que totes les galàxies tenen al seu centre un forat negre supermassiu de més d’un milió de cops la massa del Sol. Com s’ha format? Quins tipus de forats negres coneixem? Tots els forats negres estan actius? Com els detectem? De tot això ens parla avui Mar Mezcua en aquesta nova tarda de ciència al museu Darder.

Per començar ens fa una breu explicació sobre l’espectre electromagnètic i els tipus de telescopis, però què és un forat negre? Per tal de poder-ho explicar de forma entenedora, la Mar ens demana que ens imaginem un llençol ben tibant en el que hi posem una pilota, es deformarà. Si posem una pilota més pesant, la deformació serà més gran i si hi posem un forat negre la deformació serà infinita. Qualsevol massa deforma l’espai-temps i la deformació que produeix el forat negre és infinita.

A continuació ens explica les propietats del forat negre. En primer lloc l’horitzó de successos, que és la distància al voltant del forat negre, dins la qual res no pot escapar, el que cau en el seu interior, fins i tot la llum queda atrapat. I després trobem el disc d’acreció, el disc on gira la matèria que acabarà essent empassada pel forat negre.

Quins tipus de forats negres coneixem? Els forats negres estel•lars. Són els que es produeixen per la mort d’una estrella massiva. Quan el seu combustible es va esgotant, es converteix en una gegant vermella i acaba amb una explosió de supernova i el que queda és una estrella de neutrons o un forat negre. Aquests forats negres tenen al voltant d’uns 10 cops la massa del Sol i són els més abundants.

Els forats negres supermassius. Es troben al centre de les galàxies i tenen més d’un milió de cops la massa del Sol. El més proper és el que hi ha al centre de la nostra galàxia el Sagitari A*. S’ha pogut monitoritzar durant molts anys, encara que és molt difícil d’observar degut a la gran quantitat d’estrelles i de pols. S’ha vist que totes les estrelles que hi ha en aquesta zona, giren al voltant d’un mateix punt i a partir d’aquest moviment s’ha pogut calcular la massa d’aquest forat negre. Aquest descobriment va valer el premi Nobel de física. El nostre forat negre no està actiu, però en hi ha d’altres de molt actius, els nuclis actius de galàxies (AGN), que estan empassant matèria, que tenen el seu disc d’acreció envoltat de núvols de gas que es mouen a gran velocitat i que emeten ràdiojets de plasma. Aquests jets es poden extendre molt més que la galàxia en si, s’envien fins a 500.000 anys llum de distància del forat negre que els ha originat.

A continuació ens parla de les imatges que hem pogut veure de dos forats negres.
La primera va ser la del forat negre que es troba al centre de la galàxia M87. Es va realitzar amb l’Event Horizon Telescope que va rebre dades durant diversos dies. El que veiem és l’horitzó de successos, envoltat per una zona brillant que és el plasma que va girant. Un cop tenim la fotografia, d’aquesta no es pot treure informació, el que es fa es realitzar simulacions. Es varen fer 420 combinacions de diferents paràmetres, fins que es va obtenir una imatge el més semblant possible a la observació i d’aquí en van treure les propietats del forat negre, com el sentit de rotació del plasma i la massa del forat negre.

La segona fotografia és la de Sagitari A*, el forat negre de la Via Làctia. Degut a que el plasma gira molt ràpidament, la zona brillant es veia en zones diferents. La imatge final que veiem és una combinació e totes les imatges obtingudes, i és molt semblant a la de la galàxia M87. Això fa pensar que els diferents forats negres supermassius deuen tenir propietats molt semblants.

Com es formen els forats negres supermassius?
Es creia que la seva formació havia de ser per acreció a partir de forats negres estel•lars i per fussió de forats negres estel•lars. Però s’han trobat forats negres supermassius quan l’univers tenia 700 milions d’anys i no hi ha prou temps per que es formin pels mètodes que hem indicat , i aquí apareixen els forats negres de massa intermitja. Aquests es poden haver format, per exemple, a partir de la mort de la primera generació d’estrelles, que eren molt massives i aquests si que per acreció i fussió poden donar lloc als forats negres supermassius. S’han trobat forats negres de massa intermitja en fonts ultra-lluminoses de raigs X, però On se n’han trobat molts, és en el nucli de les galàxies nanes, galàxies amb baixa massa, molta formació estelar i que s’assemblen a les primeres galàxies formades quan l’Univers era jove. Per últim s’han trobat també aquests forats negres gràcies a les ones gravitacionals. La fussió de dos forats negres estel•lars va formar un de massa intermitja que es va detectar gràcies a les ones gravitacionals.

Per acabar Mezcua ens parla de la importància dels forats negres. Els forats negres regulen el creixement de les galàxies, controlen el nombre d’estrelles que es formen a la galàxia i la seva massa. Per això diem que son els motors més potents de l’Univers.








Taller d'astronomia 4

04-03-2023 Carles Puncernau

Taller 4 d’astronomia

El dissabte 4 de març es va celebrar a la Llotja del Tint el taller que volem que sigui anual.

Com en anteriors ocasions, al matí el vam passar jugant un joc relacionat amb l’espai, Igual que l’any passat, vist l’èxit aconseguit, es va repetir amb Terraforming Mars.

Vam obrir dues taules de joc per un total de nou participants. Cal fer un agraïment especial a en Rafel Juanola i Esteve Codony per la seva ajuda en les explicacions inicials del joc als nous assistents.

A la tarda es van desenvolupar les quatre ponències previstes segons el programa. Primer n’Àngel Fajardo ens va explicar com entrar al món de l’astrofotografia i ens va mostrar algunes de les seves fotos. Tot seguit, en Carles Puncernau ens va parlar de com interpretar la llum de les estrelles, com s’origina en elles i quina informació podem obtenir dels seus espectres.

Després d’una curta pausa vam continuar amb l’Enric Figueras que ens va parlar de la llum més enllà del visible, o sigui, la llum ultraviolada i l’infrarroja i d’altres bandes encara més allunyades, però que també ens aporten informació. Per acabar, en Kilian Vindel, ens va passar dos vídeos, per tal de fer-nos entendre la dificultat de que hagi sorgit la vida en el nostre planeta i també dels problemes de la física per intentar donar explicacions raonades de tot plegat. Sense aconseguir-ho per ara.

L’assistència va ser molt bona, arribant a un màxim de 27 persones a la sala.

En acabar, uns quants participants vam anar a fer una pizza, per tot seguit anar al Pla de Martís a fer observació amb un parell de telescopis, el de l‘Àngel i el d’en Joel. Però la nit encara que serena, tenia molta lluna i la humitat ambiental ens privava de veure moltes estrelles, així que en una hora ja vam decidir replegar els telescopis i tornar a casa.



[Enllaç1]






TdC: l'enginy (in)visible - Núria Salán

11-02-2023 Dolors Pujol

Emmarcat dins el Dia de la Dona i la Nena en la Ciència

Xerrada: L’ENGINY (IN)VISIBLE A càrrec de Núria Salán, doctora en ciència dels materials i enginyeria metal·lúrgica. Professora de la ESEIAAT (UPC) i Presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, entre altres.

La xerrada que avui ens ha presenta la Núria Salán, té per objectiu reivindicar el paper de la dona en la ciència i la tecnologia al llarg de la història i al mateix temps, fomentar les vocacions femenines en aquests àmbits. Encara avui en dia, la presència femenina en les enginyeries i carreres tècniques és molt escassa i una de les causes és la falta de referents i models a causa de la poca visibilitat que han tingut les dones a la tecnologia al llarg dels anys, així com la transmissió d’estereotips socials i culturals.

Per això és important que entre tots fem visible la presència de les dones al llarg dels temps i també en destaquem les seves aportacions en l’àmbit de la recerca actual, i poguem empoderar així a nenes i joves.

Si pensem en inventors ens ve al cap Leonardo da Vinci i si ens preguntem per quin ha estat el gran científic, direm Einstein o Newton. Aquest pensament ens ve determinat en gran part perquè en els llibres de text, només apareixen homes. L’única dona que apareix és Marie Curie. La Núria s’ha dedicat a investigar i a fer recerca de dones científiques i inventores i actualment ja n’ha trobades 7700!

Ens ha parlat de les pioneres, com Hipàtia d’Alexandria, primera dona astrònoma i matemàtica que es va atrevir a contradir el mateix Ptolomeu, o Maria la Jueva, la primera alquimista de la història, inventora del bany maria, entre altres, i que malgrat la importància del seu invent, és desconeguda per la majoria de la gent. De la mà de la Núria, hem descobert dones tan rellevants com Hildegarda de Bingen (S. XI-XII) que va introduir el llúpol com a ingredient al fermentat de cereals i va aconseguir que aquest es conservés més temps, evitant que molta gent morís de fam a l’Edat Mitjana. Ens ha parlat també dels invents de Josephine Cochrane amb el rentavaixelles i la importància en la higiene, Mary Anderson amb l’eixugaparabrises, i les dificultats que tenien les dones a l’hora de patentar els seus invents, i Beulah Louse Henry, més coneguda com a Lady Edison, amb l’obrellaunes, el paraigües plegable i el congelador, com alguns dels seus 110 invents! Elles, no surten a cap llibre.

Hem conegut la història de Hedy Lamarr, que amb els seus coneixements de música i física, aconsegueix idear “The secret system of communication”, que els americans s’apropien i que avui utilitzem en forma de Wi-Fi.

Ens ha parlat també d’Stephanie Kwolek, inventora del kevlar, una imitació del fil d’aranya que és molt més resistent que l’acer, i de Margarita Salas, que amb la seva tesi doctoral sobre la reacció en cadena de la ADN polimerassa, ha permès realitzar moltes PCR arreu del món, no només en l’àmbit de la COVID.

Tenim un munt d’exemples de dones en tots els àmbits de la ciència, la medicina i la tecnologia. Moltes han fet també grans aportacions en astrofísica. A Catalunya, les primeres dones “de ciència” van haver de superar moltes dificultats, fins i tot algunes com Dolors Aleu Riera es van haver de disfressar d’homes per anar a la universitat o van haver d’anar a estudiar protegides.

És molt el camí que s’ha fet, però encara no és suficient. És preocupant que encara no surtin referents femenins en els llibres de text i hi hagi moltes més entrades d’homes científics als cercadors d’internet. Cal que entre tots fem més visibles les dones en el món de la ciència.

Des d’Astrobanyoles agraïm la presència de la Núria Salán a les tardes de ciència, l’encoratgem a continuar amb la seva interessant recerca i esperem que entre tots sapiguem destacar el paper de la dona en el món de la ciència i la tecnologia.



[Enllaç1]






Cinemafòrum: la llegada.

21-01-2023 Anna Larroy

Encetem aquesta nova activitat amb la pel·lícula “La llegada”.

Títol Original: Arrival
Any: 2016
Durada: 116 min
País: Estats Units
Director: Denis Villeneuve
Guió: Eric Heisserer. Basat en un conte de Ted Chiang
Música: Jóhann Jóhannsson
Fotografia: Bradford Young
Repartiment: Amy Adams, Jeremy Renner, Forest Whitaker, Michael Stuhlbarg, Mark O'Brien, Nathaly Thibault, Pat Kiely, Joe Cobden, Tzi Ma, Julian Casey

Abans de veure la pel·lícula, el company Enric Figueras ens fa una breu introducció amb els motius que ens han dut a iniciar aquesta activitat i ens explica que el guió està basat en el conte de Ted Chiang, "The Story of Your Life", tot i no ser-ne del tot fidel.

Després del visionat de la pel·lícula el company Kilian Videl obre el col·loqui amb dues frases de la pel·lícula:

“A pesar de conocer el camino y a donde conduce, lo acepto gustoso”

“Si pudieras ver toda tu vida, de principio a fin, ¿cambiarías algo?”

Aquestes frases es refereixen al fet de que en el moment en que la protagonista, la doctora Louise Banks, Amy Adams, aprèn el llenguatge dels heptapodes, el temps per ella deixa de ser lineal i és capaç de veure la seva vida futura alhora que el moment actual.

Es comenten també moments de la pel·lícula que han impactat, o bé que no han quedat del tot clars, i algun “truc” del guió per lligar dos moments clau.

Es parla també de si realment el llenguatge pot modificar la manera de pensar, sembla que actualment no tots els lingüistes hi estan d’acord, i de la dificultat que pot representar l’aprenentatge d’un idioma que no està basat en fonemes, sense cap tipus de referència.

Estem una bona estona comentant com creiem que seria una possible arribada a la Terra d’una espècie extraterrestre i com els rebrien els humans i si seríem capaços de posar-nos d’acord per realitzar alguna actuació conjunta.

Es tanca el col·loqui fent una valoració molt positiva de la banda sonora de Jóhann Jóhannsson.








TdC: Hidrogeologia de l'Estany i voltants - Enric Viñals

14-01-2023 Anna Larroy

A càrrec d’Enric Viñals. Facultatiu de Mines i diplomat en hidrologia subterrània. Membre de la International Association of Hydrogeologists (IAH).

La primera tarda de ciència del 2023 ha comptat amb la presencia de l’Enric Viñals, i en la seva ponència ens ha explicat d’on ve l’aigua que surt a l’Estany de Banyoles.

Ha començat dient que l’estany de Banyoles forma part d’un sistema hidrogeològic que s’ha batejat com Banyoles-La Garrotxa, i que és un fenomen singular i poc conegut, però que com tots els fenòmens a la natura, es regeix per les lleis més fonamentals de la física i també de la química. L’aigua és un líquid que es mou per l’acció de la gravetat i els vasos comunicants i la pressió atmosfèrica regula la posició de la interfície aire/aigua. I ens ha explicat quines són les zones de màxima pluviometria i quina direcció prenen els fluxos d’aigua, sempre cap a l’est, cap al mar.

A continuació ens ha explicat els circuits que segueixen els fluxos d’aigua subterrània. L’aigua es mou pel subsòl a traves de fluxos superficials, amb temps curts de permanència i uns altres de més profunds i més lents. En el primer cas les aigües tenen una mineralització més baixa mentre que en els circuits profunds les aigües són més mineralitzades, degut al major temps i també a la major temperatura que fa augmentar la solubilitat.

Ens ha aclarit aleshores que l’aigua subterrània no “circula” sota terra com un riu a la superfície. Una gota infiltrada a la capçalera s’incorpora a la massa emmagatzemada en el subsòl i l’acumulació provoca un ascens en el nivell que, per vasos comunicants, pressiona la massa d’aigua propera als punts de surgència, obligant-la a sorgir.

Des de les darreries del segle XIX uns quants autors han anat proposant diferents teories sobre la procedència de l’aigua que brolla de l’estany i d’unes quantes surgències més, permanents o temporals, que hi ha al seu entorn. Però la realitat és que només dos ho van investigar veritablement, amb treballs orientats a intentar esbrinar-ne l’origen, i cap ho va fer amb prou mitjans i resultats per a desvetllar del tot els mecanismes que el governen.

En Manuel Vidal Pardal el 1959 i en Miquel Sanz Parera el 1981 i van establir com a teoria més probable, que les aigües que brollen a l’Estany de Banyoles, platja d’Espolla i estanyols i bullidors de Sant Miquel de Campmajor, provenen de le pèrdues d’aigua per infiltració a les lleres dels rius Llerca i Borró, tot i que no van estudiar cap altre punt d’infiltració.

A continuació ens ha explicat que l’any 2008, amb un decret de sequera, l’ACA (agència catalana de l’aigua) va decidir estudiar el sistema hidrològic, realitzant diverses perforacions tant a la zona de l’Estany com a la Platja d’Espolla. Es va perforar un pou nou a la zona dels amaradors on varen trobar les calcàries amb cavernes enormes i es va produir una surgència amb un cabal de 195 litres/segon. A la platja d’Espolla, es va trobar un embut càrstic , com un con d’acumulació de sediments, amb una xemeneia, que es per on es produeix la surgència de l’aigua.

Per acabar la xerrada ens ha explicat que tots els estudis coincideixen en que una font de procedència de les aigües són els rius Llerca i el Borró, però no queda clar el percentatge. Hi ha moltes possibilitats que una part important de les aigües arribin per infiltració difosa des de l’oest provinent de la zona d’olot i no per infiltració directa. Tampoc es coneixen encara totes les sortides, per exemple les que aporten aigua al Ter i les que hi pot haver cap a l’est, cap al mar.



[Enllaç1]