Cine-fòrum: La teoria del tot

17-02-2024 Enric Figueras

Títol original: The theory of Everything
Any: 2014
Durada: 123 minuts
Director: James Marsh
Guió: Anthony McCarten, basat en el llibre de Jane Hawking (Jane Wilde de soltera): Biografia de Stephen Hawking.
Actors principals: Eddie Redmayne i Felicity Jones
Música: Jóhann Jóhannsson
Fotografia: Benoit Delhomme
Companyia: Working Title Films

El passat dissabte 17 de febrer, Astrobanyoles va organitzar la quarta sessió de Cine-fòrum. Ens vam trobar tots a l’escola Baldiri Reixach a les 18.00h per veure la pel·lícula “La teoria del tot” dirigida per James Marsh, que seria l’excusa perfecte per recordar un dels científics més importants dels últims temps: l’Stephen Hawking.

El film, basat en una biografia del físic escrit per la seva primera dona, ens narra sobretot la relació entre ells: coneixença, casament, i vida com a matrimoni fins a la separació. Però, en tot moment condicionat per la malaltia que patia l’Stephen, ELA (Esclerosis lateral amiotròfica). En paral·lel a la història, anem descobrint pinzellades del seu treball com a físic teòric, tant sobre els forats negres com sobre el temps i la cosmologia en general.

Per tal d’introduir-nos al debat, l’Anna Larroy, que va fer de conductora, ens va il·lustrar amb una anècdota del científic: va organitzar una festa d’aniversari a la universitat de Cambridge amb tota la parafernàlia d’un gran esdeveniment però no hi va anar ningú. L’explicació la trobem en el fet que va enviar les invitacions l’endemà del dia indicat. I no va ser per error sinó per demostrar que els viatges en el temps eren possibles. O, en aquest cas, veient el resultat, per continuar pensant que no ho són.

Com es va dir en el debat posterior, la pel·lícula és incòmode. L’actor Eddie Redmayne, que va guanyar un Oscar per aquesta interpretació, ens fa reviure la malaltia i el deteriorament del científic amb molta versemblança. Però, alhora, també ens fa recordar la seva intel·ligència i murrieria, les seves juguesques i el seu humor.

El tercer acte, el xop de cervesa posterior, va ser sobretot un intercanvi d’opinions sobre música, literatura, sèries i films que ens semblen interessants, i normalment, amb un fons científic que malauradament s’acosta més a una distopia que no a una utopia.

Amb el ferm propòsit de ser més alegres a la pròxima sessió ens acomiadem. Fins aviat








TdC: La importancia del canell en l’evolució de l’espècie humana - Aroa Casado

10-02-2024 Anna Larroy

La Dra. Aroa Casado és doctora en Medicina i Recerca Translacional. Té un postgrau en Neuroeducació, el postgrau en Trastorns del Neurodesenvolupament, el màster en Antropologia Biològica, el grau en Arqueologia i la llicenciatura en Filosofia. És per tant, en les seves pròpies paraules, una investigadora de perfil multidisciplinari, apassionada pel coneixement, la divulgació i la docència.


El passat 11 de febrer es va celebrar El Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència i, com cada any, des d’Astrobanyoles dediquem la sessió de Tardes de Ciència del mes de febrer a aquest Dia.

En aquesta xerrada la Dra. Casado ens explicarà la importància de l’extremitat superior en relació a la locomoció i, específicament, la importància del canell en l’evolució de l’espècie.

Per començar ens planteja la pregunta que el seu equip es van plantejar: tindran alguna cosa a veure les diferents formes de locomoció dels primats amb l’anatomia del seu braç?

Quan comencem a comparar els ossos de les extremitats superiors de mamífers molt diferents entre ells com poden ser un humà, una balena i un rat penat, veiem que no són tant diferents i que quan modifiques la forma modifiques la funció. Es va centrar aleshores l’interès en el canell. El canell és una estructura molt estranya, no té músculs. Varen començar a estudiar els tendons, que eren els grans desconeguts. I varen arribar a la conclusió de que quan volem estudiar l’evolució humana no en tenim prou amb estudiar els ossos, cal tenir en compte també els lligaments i els músculs i el gran problema quan fas arqueologia és que aquests últims no es conserven.

Varen arribar a la conclusió de que tots els primats estan superespecialitzats en el seu àmbit. El que es interessant és la seva capacitat de modificació. Totes les estructures de les mans hauran de canviar depenent del tipus de locomoció.

Canviant l’enfocament la Dra. Casado ens explica que s’està començant a estudiar com havia de ser la ma dels nostres avantpassats per utilitzar un determinat tipus d’eina. S’ha vist que cada part concreta de la ma està adaptada a una pinça i a un tipus d’eina molt concret, però que amb l’anatomia no n’hi ha prou, la indústria lítica està relacionada amb la cognició. Necessites unes modificacions cerebrals i una anatomia per poder realitzar determinades accions.

Es varen fixar en que els nens autistes tenien una motricitat diferent, tot i tenir la mateixa anatomia, com el cervell no es connecti amb la motricitat muscular, no podrà realitzar amb la mateixa precisió algunes accions.



[Enllaç1]  -  [Enllaç2]






Defunció Josep Lluís Diez

23-01-2024 Carles Puncernau

Lamentem informar de la mort del nostre company Josep Lluís el passat dilluns a Cantàbria, el seu actual lloc de residència des de fa dos anys. Tenia 72 anys.

En Josep Lluís va ser un dels socis fundadors de la nostra associació, a l’octubre del 2002 i membre de la junta directiva fins el 2021. Va ser el pal de paller dels Premis Astrobanyoles que es van començar a lliurar l’any 2011, com President del Jurat que feia la valoració dels treballs presentats i el seguiment i compliment de les bases exigides.

Professionalment era Doctor en Ciències Químiques i, després de passar per l’empresa privada, va entrar al món de l’ensenyament. Els darrers anys va estar de professor a l’Institut Brugulat de Banyoles.

El nostre més sentit condol a la seva família, la seva dona Àngela i als seus dos fills, al temps que fem palès el nostre agraïment per tota la seva tasca en favor de la nostra entitat.

Descansi en pau.








TdC: Reptes de la robòtica a l’espai - Alícia Casals

13-01-2024 Anna Larroy

Alícia Casals és enginyera industrial i informàtica, catedràtica de la UPC. Ha treballat sobre robòtica intel·ligent amb aplicacions mèdiques, com a directora del programa de robòtica de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya.

Alícia Casals inicia la primera tarda de ciència del 2024 fent un repàs de la carrera espacial entre la Unió soviètica i els Estats Units. La cursa va començar amb una victòria de la URSS el 1957 en posar en òrbita el primer satèl·lit, l’Sputnik-1, mentre que el Projecte Vanguard amèrica va fracassar. Després la Unió soviètica va tenir un altre èxit en posar en òrbita el primer mamífer, la gossa Laika a bord de l’Sputnik-2. Ens parla també de Iuri Gagarin, el primer humà en viatjar a l’espai exterior i de l’èxit dels estats units en posar per primer cop als éssers humans sobre la Lluna. Segueix amb les sondes que s’han anat enviant posteriorment a d’altres planetes del sistema solar i al Sol i acaba aquesta part amb el programa internacional Artemis que pretén establir una base permanent a la Lluna.

Per dur a terme totes aquestes missions s’han anat construint robots capaços de desplaçar-se pel sol d’altres planetes, fet que constitueix un repte, per les condicions de temperatures extremes, atmosferes diferents i perquè no poden estar controlats directament des de la Terra.

Per últim ens fa una classificació d’aquests robots en: Sondes, naus, ..rovers, Braços articulats, Nanosatèl·lits i Telescopis. Amb una breu explicació de les diferents necessitats.

Durant el torn de preguntes ens explica com ha estat treballant en les aplicacions de la robotica a la medicina, per millorar les intervencions quirúrgiques o fabricant exoesquelets que ajudin a la rehabilitació.



[Enllaç1]