Temporada 2022-23

19-09-2022

12 novembre 22, 17:30h. Assemblea General Ordinària de Socis 2022. Museu Darder.
12 novembre 22, 19:00h. TdC - Anna Cabré - 100 científiques a l'Antàrtida. Museu Darder.
18 novembre 22, 19:00h. Amb CECB - Kilian Vindel - Astronomia. Llotja del Tint.
18 novembre 22, 21:30h. Amb CECB - Observació Camp d'aeromodelisme al Pla de Martís.
19 novembre 22, 19:00h. SdC - Xavier Salvador Costa - Ciència ciutadana. Museu Darder.
22 novembre 22, 19:00h. Club de lectura - L'estrany cas del Dr Jekyl i Mr Hyde. Museu Darder.








13è Premi AstroBanyoles: Convocatòria

23-10-2022

PREMI ASTROBANYOLES DE RECERCA I DIVULGACIÓ CIENTÍFICA 2023 [13a edició]
Cartell [1] - Bases [2]



[Enllaç1]  -  [Enllaç2]






SdC: Ciència ciutadana - Xavier Salvador Costa

19-11-2022 Dolors Pujol

Què és i quin paper pot tenir la ciència ciutadana en un futur?
A càrrec de Xavier Salvador, de l’Institut de Ciències del Mar

Aquest dissabte, al Museu Darder, Xavier Salvador, de l’Institut de Ciències del Mar, ens ha explicat en què consisteix la ciència ciutadana, concepte que ha estat el tema de la setmana de la ciència d’enguany.

La ciència ciutadana es fonamenta en la generació de nou coneixement gràcies a la participació activa de la ciutadania. I és que un equip de científics, no pot arribar a recollir totes les dades que tota una comunitat de persones són capaces d’obtenir. Els ciutadans, coneixedors del seu territori, passen a ser membres actius en la recollida de dades o en la transmissió d’informació per a un determinat projecte. D’aquesta manera, el poble es sent el projecte seu i pren consciència dels beneficis que es deriven de la seva participació. Sovint, trobem molts estudis realitzats lluny de la nostra terra, publicacions en anglès i que moltes vegades cal pagar per a l’obtenció de determinades dades. Calen estudis a casa nostra, amb dades obertes i accessibles a tothom. Aquest és un dels objectius de la ciència ciutadana.

En Xavier ha continuat la xerrada amb uns quants exemples de ciència ciutadana al nostre entorn, que s’han establert amb èxit:
- L’Atles dels Ocells nidificants de Barcelona i també el de Catalunya
- Projecte RiuNet, una aplicació que permet mesurar l’estat hidrològic i ecològic d’un riu i poder fer les correccions per millorar-ne el seu estat
- Projecte Compass, per avaluar una aplicació en el control de factors de risc cardiovasculars
- Odour collect, projecte per detectar a quines zones d’una ciutat hi ha males olors
- Canair.io, sensors per mesurar la qualitat de l’aire d’una ciutat, durant els recorreguts que fan els ciutadans que hi participen
- Informe de l’Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat, on la majoria de dades han estat recollides gràcies a la ciència ciutadana.

L’equip de científics on participa en Xavier, ha proposat la plataforma de ciència ciutadana MINKA, que reporta biodiversitat. La plataforma és un espai obert on tothom pot consultar dades de diferents estudis i proposar un projecte relacionat amb la biodiversitat.

La plataforma també inclou la biomarató, que s’estableix convocant a la ciutadania en un determinat lloc i moment (bioblitz) i que permet fer el cens de determinades espècies en una zona en concret.

Per finalitzar, ens ha parlat de tot el que podem aconseguir amb la ciència ciutadana:
- obtenir dades locals i dades de zones poc estudiades
- millorar el coneixement del nostre entorn
- promoure la participació inclusiva
- incidir en el coneixement local i en les polítiques de gestió, fent-les més eficients
- crear cultura

Amb l’entusiasme que ens ha generat en Xavier, biòleg, naturalista i gran amant del busseig, hem donat per finalitzada la setmana de la ciència d’aquest any.

Segur que haurà despertat a més d’un, les ganes per involucrar-se en algun dels projectes de ciència ciutadana.

Durant la cloenda, s’ha fet entrega dels premis als guanyadors del concurs de cartells de la setmana de la ciència (Aina Codina i Dune Ferran, de Casa Nostra) i als guanyadors de la marató fotogràfica (Mohamed El Bazi, Orson Ereza, Jan Hidalgo i Paula Parés, de l’INS Pla de l’Estany).








TdC: 100 científiques a l'Antàrtida - Anna Cabré

12-11-2022 Anna Larroy

A la tarda de ciència d’aquest mes hem tingut a la física del clima i oceanògrafa Anna Cabré, que ens ha parlat de la seva tasca com a física del clima i de la seva experiència en el programa de formació i empoderament Homeward Bound, que es proposa crear una xarxa global de 1000 dones cientí?ques treballant per un planeta sostenible. Des del 2016 i ?ns que va arribar la pandèmia, cada any, 100 dones de l’àmbit cientí?c han participat en un viatge de formació en lideratge, estratègia i visibilitat a l’Antartida.

Comença la conferència explicant-nos el seu recorregut professional: des de l’estudi de l’Univers a gran escala, passa a un grup d’investigació que estudia l’estructura a gran escala dels oceans i ?nalment col·labora amb grups de treball que intenten que el canvi climàtic sigui considerat un problema de seguretat pel Consell de seguretat de les Nacions Unides.

A continuació ens explica què fa una física del clima. Analitzar els models de la Terra amb oceà, atmosfera, terra i gel per poder prendre decisions. Estudiar els ?uxos d’oxigen, de diòxid de carboni, els corrents, el ?toplàcton, … i diferenciar quins canvis són deguts a la variabilitat natural i quins al canvi climàtic.

Passa llavors a parlar de l’Antàrtida, del tractat de l’Antàrtida, de les seves serralades intactes, de com re?ecteix la llum del Sol en forma de radiació d’ona curta i de què passaria si una zona es fongués. L’Oceà austral connecta tots els oceans, es on es formen els corrents més profunds que bombegen nutrients a la resta d’oceans i com es forma la corrent termohalina. Compara l’Antàrtida amb un dels cors del cos planetari.

A continuació ens parla del motiu del viatge a l’Antàrtida, relacionant-lo amb el problema de la discriminació de gènere. L’objectiu de Homeward Bound és dissenyar una forma de lideratge amb més diversitat de gènere, de raça,…que pugui in?uenciar en temes globals que tenen un origen cientí?c, i el seu motiu personal que és donar visibilitat a l’emergència climàtica mitjançant un documental i un conte per infants.

Per acabar ens ensenya imatges impressionants del viatge. El paissatge, els glaciars, la fauna, els icebergs i el moviment del gel arrossegat pel vent ens deixen impressionats.








TdC: Una ciutat a Mart? Guillem Anglada

08-10-2022 Anna Larroy

El passat dissabte 8 d’octubre en Guillem Anglada, astrofísic i membre de la junta directiva d’ABIBOO studio’s, ens va venir a fer una conferència sobre com construir una ciutat a Mart.

The sustainable offworld network (SONet), L’exploració extraterrestre sostenible, és una xarxa de professionals acadèmics dedicada a buscar solucions sostenibles fora de la Terra, especialment a la Lluna i a Mart, de la que forma part ABIBOO.

Durant la primera part de la conferència, en Guillem Anglada ens va justificar per què cal començar a pensar com construir una ciutat a Mart i com hauria de ser aquesta ciutat.

L’exploració de l’univers, el desenvolupament de la ciència, la demanda per experimentar noves maneres de viure, poden ser motius per que la justifiquin.

Per respondre la pregunta de com hauria de ser una ciutat a Mart, varen participar en un concurs de la Mars Society, creant Nüwa: el projecte d’Urbanisme marcià.
Quines condicions havia de complir aquesta ciutat?
El projecte estava pensat per una ciutat d’un milió d’habitants, amb un desenvolupament que fos factible, sostenible amb recursos locals i havia de ser un lloc atractiu i confortable on viure.

Un cop explicat el plantejament, va passar a parlar-nos de qüestions pràctiques, per exemple, com aconseguir aigua? A Mart hi va haver aigua, però des de fa 600 milions d’anys ha quedat congelada als pols o saturant les argiles.
Com obtenir l’oxigen a partir del CO 2 atmosfèric, com sobreviure amb la baixa pressió, un 1% de la terrestre, als canvis de temperatura de 100C entre el dia i la nit, a l’elevada radiació…
Tenint en compte totes les necessitats es varen posar a buscar solucions utilitzant solament recursos locals i a calcular el cost en energia que representava cobrir aquestes necessitats.
I aquí es varen trobar amb el principal problema, a nivell tecnològic és factible la construcció d’aquesta ciutat, però el cost en energia és immens.
En el torn de preguntes vàrem tocar qüestions sobre com s’organitzaria una societat a Mart i vàrem arribar a la conclusió de que podrem fer una ciutat sostenible a Mart quan la puguem fer a la Terra.



[Enllaç1]






Presentació dels disc Hierosphaneia

08-10-2022 Carles Puncernau

El mateix dissabte dia 8 després d’escoltar a en Guillem Anglada, vàrem tenir l’oportunitat de presentar a Banyoles el disc dels nostres companys d’agrupació Xavier de Palau i Rafel Balaguer, el qual no havíem pogut organitzar abans aquí.

El disc porta el nom que diu el títol i un segon que diu Music from light. Aquest és el bo. Es tracta de la sonificació del so que ens arriba dels cossos celestes. La definició oficial d’aquesta paraula és: una eina que permet la transformació de qualsevol tipus d’informació en so.

Per tant vol dir que els autors han captat l’espectre d’un cos, la llum que ens arriba d’ell, i l’han transformat en música. El primer en sonar és el sol, però després tens tots els planetes, lluna, alguns asteroides, cometes, estrelles fins la nebulosa d’Orió.

Una sala plena d’oients ansiosos d’escoltar aquesta nova forma de veure, o escoltar, el cel i la informació que d’ell ens arriba. Tot acompanyat d’uns magnífics vídeos, preparats per ells mateixos amb imatges de NASA i ESA, que ens van permetre entrar encara millor en el fantàstic món de la músic que ens envoltava.

Per a més informació hierosphaneia.com [1]



[Enllaç1]






Sopar a l'Observatori Fabra

17-09-2022 Anna Larroy

Comencem la celebració dels 20 anys d’Astrobanyoles amb un sopar sota les estrelles a l’Observatori Fabra. Una nit inoblidable. Sopar sota els núvols en bona companyia, amb unes vistes espectaculars de la ciutat de Barcelona. En Joan Anton Català @estelsiplanetes ens ha parlat de Saturn i la seva lluna Tità i després una visita a l’Observatori. Podem veure el telescopi d’en Comas i Solà, llàstima que els núvols no ens han permès fer l’observació. #20anysastrobanyoles