|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
TdC: HISTÒRIA DE L’UNIVERS des del Big Bang fins avui - Àngel Massallé
08-06-2024 Dolors Pujol
HISTÒRIA DE L’UNIVERS des del Big Bang fins avui.
Tardes de ciència
Dissabte 8 de juny a les 19:00 h
A càrrec d’Àngel Massallé, divulgador científic.
En aquesta tarda de ciència, l’Àngel Massallé ens ha portat a fer un viatge trepidant per la història de l’Univers.
L’Àngel ens explica que tot va començar fa 13.800.000.000 d’anys. L’Univers fou originat per una singularitat d’infinita densitat. En una bilionèssima de segon, en una etapa inflacionària de creixement exponencial (inflació còsmica), passa de ser més petit que un àtom a ser més gran que una galàxia. L’Univers s’expandeix. Durant els primers minuts, es formen els nuclis dels elements més simples, hidrogen, heli i liti. Uns 200.000 anys després, es formen els primers àtoms. Aquests però, no es distribueixen de manera uniforme sinó que hi ha zones més denses que, per efecte de la gravetat, acabaran originant les primeres galàxies. La gravetat actua sobre els núvols de gas i pols, fent augmentar la concentració en determinades zones, i en conseqüència, la pressió i la temperatura. Quan s’arriba a una temperatura de 15 milions de graus, es produeix la reacció de fusió nuclear on l’hidrogen es converteix en heli alliberant molta energia. Neixen les primeres estrelles, que emeten llum i radiació. Les estrelles primitives, formen els primers elements de la taula periòdica, fins al ferro, mitjançant reaccions de fusió. Quan arriben al seu final, algunes exploten en forma de supernoves. S’alliberen elements més pesants a l’espai que formaran part de la segona generació d’estrelles. I el cicle continua, les estrelles neixen i moren i cada vegada es formen elements més pesants, fins formar tots els elements que formen el nostre Univers, inclosos els elements que formen part del nostre cos.
La xerrada continua amb la formació de les galàxies, entre les quals, la Via Làctia, i amb ella, el Sol i el nostre sistema solar. La Terra es forma fa 4.500 milions d’anys. El seu nucli de metalls fosos, crea un camp magnètic que ens servirà d’escut. Un objecte de la mida de Mart, que hem anomenat Teia, s’estavella contra la Terra primitiva, alliberant material a l’espai, que acabarà formant la nostra Lluna.
Durant milions d’anys, mentre el planeta es va refredant, es formen els oceans. Uns pocs elements simples, junt amb oxigen, carboni i nitrogen,, es combinen per formar l’ADN. La vida s’inicia a la Terra amb les procariotes primitives. Durant milions d’anys els bacteris governen la Terra i entre ells els cianobacteris, que comencen a alliberar oxigen.
Als següents 2000 milions d’anys la vida es torna més complexa. Apareixen els continents grans i sòlids. Té lloc l’explosió càmbrica, la vida es va desenvolupant. El primer peix ossi evoluciona al mar. Després, els amfibis surten de l’oceà per adaptar-se a la terra i evolucionaran cap als rèptils.
Però 250 milions d’anys enrere, s’arriba a un nivell d’activitat volcànica molt alta i més del 90 % de les espècies s’extingeixen. Els dinosaures regnen els següents 160 milions d’anys. Els continents es van separant. També hi ha mamífers, que viuen al marge de les grans bèsties. Un objecte d’uns 10 km d’amplada, xoca contra la Terra. Un immens núvol de pols bloqueja el sol, les plantes es moren i així també els herbívors i en conseqüència els carnívors. Els dinosaures s’extingeixen i aquest fet permet que els mamífers es desenvolupin. Més endavant, els primats evolucionen i són capaços de fer la pinça i agafar objectes. Amb el planeta refredant-se, els nostres ancestres primats es mantenen als tròpics. Alguns simis descobreixen que és millor caminar sobre dues potes, perquè a més de poder advertir millor els perills, tenen les mans lliures per portar objectes. Amb la construcció de les eines amb sílex, arriba l’edat de la pedra. El següent pas de l’evolució cap als humans és el foc. L’utilitzen per cuinar i alimentar-se millor, per la ceràmica i per construir eines de ferro. Comencen a parlar i es poden comunicar.
Els humans primitius s’expandeixen per tots els continents. L’homo sapiens arriba a Europa. Apareix el pensament simbòlic amb les pintures rupestres. Comença una edat de gel. A les valls dels rius s’inicia el cultiu de plantes. Sorgeix l’agricultura i amb ella, el sedentarisme i la formació dels primers poblats. Alguns dels assentaments sumeris es consideren les primeres ciutats. Es veu la necessitat de portar registres de les collites, fet que dona lloc a l’inici de l’escriptura. Els sumeris inventen la roda, i amb ella, apareixen les quadrigues que irrompen les rutes comercials. Descobreixen les propietats del ferro per crear armes i els imperis s'estenen, dominant grans zones. Les rutes comercials connecten els diferents imperis. Fibonacci aprèn les costums dels mercaders àrabs i el sistema de numeració hindú-aràbic s’expandeix arreu. Tothom comptarà de la mateixa manera. Colon, el 1492, viatja fins al nou continent, Amèrica, que fins aleshores estava aïllat. S’estableixen intercanvis de productes, però també de malalties.
Al S. XVIII s’inicia la revolució industrial. S'inventa el telègraf i el telèfon. El motor de combustió interna arriba i amb ell, els automòbils. El petroli i l’electricitat governen el món. La població va augmentant. Durant l’últim segle, té lloc la revolució del coneixement i de les comunicacions, amb la informàtica. Però són anys plens de guerres i conflictes. Avui, som 7900 milions de persones al planeta. En un món digital i global, tenim una gran dependència energètica, que ens ha portat a la contaminació del nostre planeta i a l’efecte hivernacle, amb el conseqüent canvi climàtic. Cuidem-lo, que de Terra, només n’hi ha una.
Agraïm la presència de l’Àngel Massallé, per aquest viatge en el temps, i per donar-nos una visió de tots els moments claus de la nostra història.
Sortida al vespre amb el CExB
07-06-2024 Carles Puncernau
El divendres 7 de juny, aprofitant que era lluna nova, vam acordar fer una sortida amb els amics del Centre Excursionista. La idea era fer una passejada d'un parell d'horetes per Rocacorba i després fer una observació des del Pla de Martí.
Ens vam aplegar 10 persones a les 19 h a La Puda per pujar en cotxe fins el Pla i allà començar a caminar. Dirigits per en Xari, vam agafar un corriol per baixar fins a la riera de Rocacorba, passant per Can Vives i Can Mitjà, on vàrem trobar dues parelles que hi vivien. Vam veure el pont de Replans, tot ben netejat, i enfilem cap el Portell que ens separa de la Vall del Llémena.
Un cop al cim resseguim la carena fins el Puig Ses Torres, gaudint dels espadats i les vistes sobre la vall. Arribem al Turó Rodó i enfilem la baixada cap a la riera de Rocacorba, tornant de nou al principi. Més de dues hores llargues de camí, només cap el final vàrem tenir que obrir els frontals i a les 10 del vespre ja ens vam trobar amb els 4 companys d'Astrobanyoles que havien pujat amb dos telescopis. En total uns 5,5 km. Més tard, se'ns van ajuntar 4 socis més del Centre que havien pujat per veure estrelles.
Malauradament el vent del Sàhara mantenia el cel tot encalitjat i amb prou feina es deixaven veure tres estrelles. Vista la situació vam fer una assentada, mentre menjàvem alguna cosa, i ens vam dedicar a la teoria, des de la fusió nuclear que ocorre al Sol, com la seva evolució. També a la quantitat d'estrelles a l'Univers –un 10 seguit de 24 zeros- així com de si podia existir vida extraterrestre. Una xerrada molt interessant que va acabar amb unes nocions d'astrofotografia per part del nostre company Joel Buyé, perquè de veure estrelles, cap ni una.
A veure si l'any vinent tenim més sort.
Sortida a l'Observatori de Javalambre
31-05-2024 Carles Puncernau
El cap de setmana a cavall de maig i juny ens vàrem desplaçar fins a Arcos de las Salinas a Terol, uns 600 km de distància i unes sis hores de viatge en una Vito que vam llogar per poder anar els set expedicionaris junts en un sol vehicle.
Ja feia dies que la vicepresidenta Anna Larroy estava lidiant amb els hotels, el Centre d'Observació Galàctica i l'Observatori del Pico del Buitre a uns 2.000m de nivell sobre el mar. Gràcies per la constància que ens ha permès fer el viatge.
Galàctica és un centre de difusió i pràctica de l'astronomia de nova creació, juliol 2023, fet sobre el paral·lel 40º00'00''. És una iniciativa del Centro de Estudios de Física del Cosmos de Aragón [1] un centre d'investigació en astrofísica responsable del desenvolupament tecnològic, gestió i operació científica de l'Observatorio Astrofísico de Javalambre [2].
Aquest darrer al cim del Pico disposa de dos telescopis, el JST250 de 250 cm de diàmetre de mirall i el JAST80, de només 80 cm. Tot ells plenament equipats amb les darreres tecnologies de càmeres, filtres, etc. Amb un expert guia vam resseguir tots els soterranis que permetien l'accés fins els telescopis i les seves diverses sales. Aquí vàrem pujar el dissabte al matí en mig d'una espessa boira que no ens va permetre gaudir del paisatge.
A la tarda vàrem anar a Galàctica per a fer la visita guiada pel Centre. Vam gaudir d'un parell d'hores tocant i remenant el que ens va semblar, tot era interactiu, Ho vam trobar molt modern i ben aconseguit. Per fora anava plovent a estones, tot indicant que l'observació seria suspesa, com ja estàvem advertits.
Després de sopar a l'unic restaurant del poble, vam tornar a Galàctica, amb el cel ben tapat per anar a veure el telescopi de 80 cm que tenen per observacions amb el públic que no havíem tingut temps de veure a la tarda.
Aquí es va obrir el cel i es va quedar una perfecta nit estrellada, el seeing (dispersió), no era el millor però sí acceptable. Ens hi vàrem passar més de dues hores saltant entre estrelles, nebuloses i galàxies fins que el cos ja no ens aguantava més i vam decidir anar a dormir.
A l'endemà, diumenge, vam tornar a pujar al Pico del Buitre per gaudir de les seves vistes, ara sense boira, i tot seguit tornar a fer ruta en direcció, primer a La Ràpita per compartir un parell de paelles i després dels postres i cafès tornar ben satisfets cap a Banyoles.
Aquest cop la malastrugança del mal temps la vam deixar enrere.
Cine-fòrum: Moon
25-05-2024 Anna Larroy
Títol original: Moon
Any: 2009
Durada: 97 min
Director: Duncan Jones
País: Regne Unit
Guió: Duncan Jones, Nathan Parker
Actor principal: Sam Rockwell
Música: Clint Mansell
Fotograía: Gary Shaw
Companyies: Sony Pictures Clàssics, Liberty Films Entertainment
Dissabte passat 25 de maig, vàrem tenir la darrera sessió de Cinema Fòrum d'aquesta temporada. La pel·lícula escollida va ser Moon de Duncan Jones.
El film ens mostra en el primer minut un futur distòpic no gaire llunyà, on la Terra pateix la manca d'energia neta i com una companyia extreu Heli-3 de la lluna com a solució a aquest problema.
Un astronauta (Sam Rockwell) viu sol durant tres anys en una base minera a la lluna, controlant la maquinària i sense poder-se comunicar en directe amb la Terra. Quan el seu contracte està a punt d'esgotar-se descobreix un terrible secret.
Un cop acabada la pel·lícula l'Enric Figueras condueix el debat. Comença explicant-nos la utilització de l'He-3 en la fusió nuclear i la notícia que ha sortit a la premsa fa pocs dies de la presència d'aquest isòtop en el regolit de la lluna. Per tant Duncan Jones l'any 2009 la va ben encertar.
El segon tema que es planteja és la clonació. El deteriorament del protagonista a mida que va passant el temps, com li va passar a l'ovella Dolly, el primer mamífer clonat i el fet de que no estan sortint a la premsa més notícies relacionades amb aquest tema són comentats entre els assistents.
Parlem de robots. Gerty, el robot d'aquest film, està inspirat i sona igual que Hal-9000 de la pel·lícula 2001 de Stanley Kubrick i ens mostra ja una IA amb la que el protagonista pot mantenir converses.
Per últim parlem també de l'ètica de les multinacionals que tenen com a únic objectiu l'enriquiment i com el director utilitza la pel·lícula per visibilitzar les condicions de la classe treballadora.
I arriba el tercer temps. Un xop de cervesa per seguir parlant de ciència i també per intentar trobar una pel·lícula per la pròxima temporada que sigui més optimista.
TdC: De què està fet l’univers? - Jordi Miralda
11-05-2024 Anna Larroy
Jordi Miralda és professor ICREA d’Astrofísica a l’Institut de Ciències del Cosmos. Departament de Física Quàntica i Astrofísica. Universitat de Barcelona.
El passat dissabte 11 de maig el professor Jordi Miralda ens va explicar la història dels descobriments que s'han anat fent al llarg de la història sobre quina és la matèria que forma l'univers.
Comença explicant-nos com pensava la gent sobre l’univers en l’antiguitat i com Isaac Newton feu el primer pas per demostrar que les lleis de tot l'Univers són les mateixes que regeixen els fenòmens terrestres i demostrà que la gravetat de la Terra és la mateixa que explica el moviment dels astres de tot l'Univers. En la mateixa línia William i Caroline Herschel varen demostrar que les estrelles segueixen òrbites consistents amb les lleis de Kepler.
A continuació ens explica que l'Astrofísica neix amb l'espectroscòpia dels estels i l'estudi de les línies d’absorció i amb la identificació d'aquestes línies amb els elements químics. Annie Jump Cannon i Cecilia Payne varen contribuir amb un registre exhaustiu d'espectres i amb el descobriment de quins eren els dos elements més abundants de les estrelles: l'hidrogen i l'Heli.
Arribem a començaments del segle XX. Hans Bethe i George Gamow varen estudiar les reaccions de fusió que ens permeten explicar la formació de l'heli a les estrelles i després del Gran Esclat inicial, al començament de l'expansió de l'Univers. En comprendre aquestes reaccions es va poder arribar a la formació de la resta d'elements més pesants, a l'interior de les estrelles. En aquest moment els físics creuen que ja sabem de què està format l'Univers.
La primera evidència de que amb aquesta matèria no en tenim prou la va tenir Fritz Zwicky fa ja uns 90 anys. Va descobrir estudiant el cúmul de galàxies de Coma, que no hi havia prou massa per tal de lligar-les gravitatòriament, feia falta una massa que no estàvem veient i la va anomenar Matèria Fosca. Moltes experiències han anat confirmant la seva existència.
Ens parlà després d'una d'aquestes proves. Una predicció de la Teoria de la Relativitat General d'Einstein és la deflexió de la llum en passar prop d'una gran massa i com aquesta deflexió de la llum depèn de la massa de l'objecte que forma la lent gravitatòria. La llum provinent d'una mateixa font, es desvia en passar prop d'una galàxia i ens pot donar dues imatges idèntiques d'aquesta mateixa font. Fent els càlculs pertinents s'observa que es necessària una massa major de la que podem observar per produir la deflexió mesurada.
Però què és la matèria fosca? La matèria fosca freda és matèria que no interactua excepte amb la gravetat, i que va produir el col·lapse gravitacional d'on més tard sorgirien les galàxies. L'anàlisi de les fluctuacions en la radiació còsmica de fons ha demostrat que només un 15% de la matèria de l'Univers és matèria ordinària, i el 85% restant és la matèria fosca freda.
Per últim el professor Miralda ens parla de l'energia fosca, que no té res a veure amb la matèria fosca. La predicció de l'existència d'aquesta energia es fa necessària per explicar l'expansió accelerada de l'Univers que s'està produint des de fa uns 5000 milions d'anys.
Sopar-G: De què està fet l'univers? - Jordi Miralda
11-05-2024 Carles Puncernau
Després de la TdC, feta al Darder, amb el títol De què està fet l’Univers, ens vam trobar sis socis, més el ponent i la seva dona, a la sala de socis del CNB, per seguir parlant de ciència. Amb la taula parada i servida, vam poder gaudir un parell d’hores, sense cap interrupció del nostre tema favorit en companyia d’un gran científic.
Vam començar parlant de forats negres, que va ser el tema central, però també vam parlar, com no, d’energia i matèria fosca, per conèixer les darreres notícies. També hi vam dedicar una estona a parlar de pel·lícules de ciència-ficció i intel·ligència artificial. Una mica després de les 23 h vam cloure el sopar per permetre al ponent tornar a Terrassa i nosaltres arribar-nos a Crespià per si apareixia alguna aurora.