Article:

TdC: Astrofotografia: Història, present i futur. Kilian Vindel.

11-06-2022 Dolors Pujol

Museu Darder de Banyoles. Dissabte 11 de juny de 2022. 19h.
Kilian Vindel. Membre d'Astrobanyoles.

Kilian Vindel, membre d’Astrobanyoles i gran amant de l’astronomia, ens ha presentat una tarda de ciència dedicada a l’Astrofotografia i als grans telescopis que ens permeten observar i descobrir l’Univers.

Ens ha parlat dels inicis de l’Astrofotografia, amb les primeres figures d’Isidore Niépce i Louis Daguerre, la primera imatge del Sol de Fizeau i Foucault, i les posteriors astrofotografies de la Lluna, de cometes i de planetes.

A continuació ha descrit els Grans Observatoris Astrofotogràfics que la NASA va llançar entre 1990 i 2003:
- El Hubble Space Telescope, posat en òrbita el 1990, permet una visió de l’Univers des de fora de l’atmosfera, amb tots els avantatges que això comporta. Incorpora diversos espectròmetres, que permeten conèixer la química dels astres, i fins a 3 càmeres (una per a zones llunyanyes i de brillantor dèbil; una de camp ample per obtenir imatges de planetes i una tercera infraroja).
- L’observatori de raigs X Chandra, es complementa amb les altres missions i permet tenir una visió més global de com és l’Univers. El Chandra també situat fora de l’atmosfera, conté 3 espectròmetres, 1 càmera d’alta resolució i ha participat en treballs de matèria fosca i entorns de forats negres, entre d’altres.
- El James Webb Telescope, dissenyat per ser el successor del Hubble, llançat a finals del 2021, està situat al punt L2, on la Terra li fa de pantalla. Té 4 objectius: buscar la llum de les primeres estrelles i galàxies, estudiar la formació i evolució de les galàxies, millorar la comprensió que es té sobre la formació d’estrelles i planetes i estudiar sistemes planetaris i l’origen de la vida. Es preveu que el 12 de juliol comenci la recepció de les primeres fotografies. Una de les claus d’aquest telescopi està en el seu mirall central. També conté l’espectrògraf NIRISS que pot capturar imatges i espectres d’objectes celestes en la llum de l’infraroig proper i que farà la recerca de biomarcadors.

El tercer bloc de la conferència ha estat dedicat als interferòmetres astronòmics, conjunts de diferents antenes que funcionen com un de sol amb una resolució molt més alta: el Very Large Telescope, que va participar en les primeres imatges d’un exoplaneta i en el seguiment de les estrelles al voltant del forat negre supermassiu del centre de la nostra galàxia; l’Alma Observatory, format per 66 radiotelescopis, que destaca per la participació en treballs de les Galàxies de les Antenes i amb l’observació d’un disc protoplanetari d’una estrella jove; i l’Event Horizon Telescope, observatoris terrestres que s’han unificat i que van permetre la primera imatge d’un forat negre.

L’últim apartat, l’ha dedicat a l’astronomia amateur, què podem fer des de casa i amb quins pressupostos podem aconseguir fotografies tan espectaculars com les que ell ens ha mostrat.

Agraïm com sempre la col.laboració d’en Kilian per la seva interessant xerrada i li donem les gràcies per apropar-nos al món de l’astrofotografia. A veure qui s’anima!

[Enllaç1]