"Planetes"

Júpiter

jupiter

És el cinquè planeta del Sistema Solar per la seva posició, però el primer en quan a grandària, és 1300 vegades més gran que la Terra i més gran que tota la resta de planetes junts. Si fos 10 cops més grans seria una estrella. Té el nom del rei dels déus del món romà. A la seva superfície destaca la Gran Taca Vermella, una mena d'huracà gegantí, que ja es coneixia fa 300 anys, dintre d'una atmosfera gasosa d'hidrogen i heli (90/10), un sòl d'hidrogen líquid i, se suposa que amb una petita part interna rocallosa, de ferro i silicats. Molt poc dens i amb una gravetat més forta que la nostra, una persona de 70 kg aquí, en pesaria 175 kg enllà. Dóna la volta al Sol en 12 anys terrestres, però gira sobre si mateix en 10 hores. A la seva superfície la temperatura és de -150ºC i la seva atmosfera densa i irrespirable està composta d'hidrogen, metà i amoníac. Es coneixia des de l'antiguitat, però fins al 1979 no el van visitar les sondes Voyager per a fer-li observacions. Té molts satèl·lits, però els més importants són Ió, Europa, Ganímedes, el més gran del Sistema Solar, i Calisto, anomenats galileans en honor de Galileu Galilei qui els va veure per primer cop des de la Terra amb el seu telescopi al 1609. Al 1994 va impactar sobre la seva superfície els trossos del cometa Shoemaker-Levy, fet que es va poder seguir en directe des de la Terra a través de diversos observatoris. Observat amb un telescopi petit es poden veure els quatre satèl·lits esmentats que el volten i amb un una mica més gros fins i tot les bandes que acompanyen la Gran Taca Vermella.

Mart

mart

Segueix a la Terra en quan a distància del Sol, encara que és bastant més petit i menys dens que aquesta. Una persona de 70 kg a Mart en pesaria només 26 kg. Dóna la volta al Sol en 2 anys, però el seu dia és com el nostre, fa una volta sobre si mateix en unes 24 hores. Estaria dins de la zona habitable doncs la seva temperatura superficial arriba als 20ºC positius, encara que la mínima pugui baixar fins als -130ºC, amb una mitjana de -55ºC. Se'l coneix des de l'antiguitat amb el nom d'aquest déu de la guerra i amb el sobrenom del planeta vermell per la seva coloració, destacable amb prismàtics degut a la presència de tempestes de pols damunt de la seva superfície desèrtica. La seva atmosfera formada bàsicament per diòxid de carboni no li proporciona quasi bé pressió atmosfèrica. Als seus pols s'observen unes taques blanques que poden estar compostes per diòxid de carboni. La muntanya més alta del Sistema Solar es troba a la seva superfície, es tracta del Mont Olimpus de 27 km d'alçada sobre el terreny que l'envolta, que podria ser d'origen volcànic. Té només dos satèl·lits, Fobos (Por) i Deimos (Terror), dues pedres grosses de forma irregular amb 27 i 15 km de diàmetre respectivament que van atrapades per la gravetat del planeta. Encara que al 1877 l'astrònom italià Giovanni Schiaparelli va anunciar que havia descobert una xarxa de canals artificials, obra de marcians, s'ha demostrat que són canyons naturals, però que tenen 4.000 km de llarg i entre 2 i 7 km d'amplada. Al 1965 el van visitar les sondes Mariner i al 1976 les Viking. Amb les seves visites no s'ha trobat cap símptoma de vida, motiu pel qual no es va tornar a enviar cap més sonda en 20 anys. Així al 1997 va arribar-hi una sonda que va descarregar un vehicle explorador, el Mars Pathfinder i al 2004 dos robots més, l'Spirit i el Opportunity i finalment al 2012 el robot Curiosity.

Urà

ura

És el setè planeta del Sistema Solar i el primer en ser descobert amb un telescopi, tots els altres planetes són visibles a simple vist i ja es coneixien des de feia segles. El seu descobridor va ser l'organista anglès, nascut a Alemanya, afeccionat a l'astronomia William Herschel al 1781. El nom del planeta correspon al pare de Saturn segons la mitologia grega. Té quatre vegades el diàmetre terrestre i és 67 cops més gran, però és molc poc dens. El seu any dura 84 anys terrestres i triga una mica més de 17 hores en fer una volta sobre si mateix, o sigui un dia dels seus. La seva temperatura superficial es mou entre -170º i -210ªC, o sigui, ben fred. La seva densa atmosfera està constituïda per metà, que li proporciona el seu típic color blau verdós, i amoníac sòlid, encara que té un nucli parcialment fos i metàl·lic a 7.000ºC de temperatura. També té alguns febles anells i núvols en forma de bandes paral·leles a l'equador. Se li coneixen 16 llunes, la més gran de les quals és Titània que té uns mil quilòmetres de diàmetre. El seu eix de rotació està molt inclinat, quasi paral·lel al pla de l'òrbita de revolució al voltant del Sol i ho fa en sentit retrògrad, és a dir, en sentit contrari a la del planeta en la seva òrbita. La sonda Voyager 2 el va visitar al 1986.

Neptú

neptu

És el vuitè planeta del Sistema Solar en quan a proximitat al Sol. Va ser descobert matemàticament a mitjans del segle XIX,per les anomalies que presentava el planeta Urà, i posteriorment va ser observat directament amb el telescopi al 1846 per Galle. El seu nom correspon al deu romà del mar. Està considerat un gegant gasós i és el quart en quant a grandària, però el tercer per la seva massa, ja que és més dens que Urà. La seva gravetat és una mica més gran que la que tenim aquí a la Terra. El temps que triga en donar la volta al Sol, el seu any és de 165 anys terrestres i el seu dia és d'una mica més de 16 hores. La seva atmosfera està composta per hidrogen, heli i metà i la seva temperatura superficial està sobre -220ºC i presenta un color blau verdós amb vents de fins 2.000 km/h. També té alguns febles anells envoltant-lo i taques en superfície originades per tempestes. El seu nucli és roca fosa amb aigua, metà i amoníac líquids. Té dos satèl·lits coneguts fa temps, Tritó i Nereida, però en total se li coneixen onze més. Ha estat visitat també per la sonda Voyager 2 al 1989. No és visible a ull nu, degut a la seva distància.

Saturn

saturn

És el sisè planeta del Sistema Solar i el segon més gran, i també l'únic que presenta uns anells que l'envolten i que són visibles des de la Terra. El seu nom prové del déu romà de l'agricultura i ha donat origen al nom anglès del dissabte, que es diu saturday en aquella llengua. Té una densitat tan baixa que si el poséssim sobre l'aigua del mar suraria. La seva atmosfera està composta d'hidrogen i heli en una proporció de 75/25 %. També posseeix un camp magnètic important. El seu dia dura una mica més de 10 hores i el seu any, el que triga en fer una volta sencera al Sol, és de 29,5 anys dels nostres. El seu nucli és rocallós i està recobert d'una capa d'hidrogen líquid metàl·lic i una altre capa d'hidrogen molecular. En Galileu va ser el primer en observar-lo però va veure , amb el seu senzill telescopi, una figura tan estranya que no va poder interpretar que tingués anells. Va ser en Huyghens al 1659 qui va dir que estava envoltat per anells i Cassini qui els va estudiar. Aquest tenen menys d'un km de gruix però arriben fins 250.000 km de diàmetre. Els anells són partícules de gel i roques petites amb pols. Al 1979 va ser visitat per la sonda Pioneer 11 i més tard per les Voyager i la Cassini al 2004. És el planeta més llunyà visible a simple vista. Els seus satèl·lits més importants són Tità, l'única lluna del Sistema Solar amb atmosfera pròpia important, Rea, Iapet, Dione i Tetis, amb un diàmetre superior als 1.000 km. Però fins a 2 km ja se'n coneixen un total de 60.

Venus

venus

És el segon planeta del Sistema Solar per proximitat al Sol i el que més s'assembla a la Terra en massa, grandària, i volum. Encara que és el sisè en l'ordre per gran. El seu nom prové del nom de la deessa romana de l'amor i la bellesa, potser per la seva brillantor coneguda fa molts segles i relacionat per totes les cultures amb figures femenines. És conegut de fa milers d'anys, doncs és l'astre més lluent de tots els que transiten pel cel. Sempre es veu abans de sortir el Sol, estel del matí, o bé just després de la seva posta, estel de la tarda, doncs al ser un planeta interior no es pot allunyar gaire d'aquest. Si en algun moment no es veu és perquè està està en línia amb el Sol, pel davant o pel darrera. Així i tot, amb aquestes semblances és ben diferent de la Terra, no té mars i la seva temperatura en superfície és de 400ºC. La seva atmosfera està composta bàsicament per anhídrid carbònic amb núvols d'àcid sulfúric. El seu nucli té una composició similar al de la Terra, però al girar tan poc a poc, no és capaç de generar un camp magnètic que el protegeixi del vent solar i per això, a nivell d'atmosfera, és tan diferent del nostre planeta. No té cap satèl·lit, el seu dia dura 243 dies terrestres i dóna una volta al Sol cada 225, o sigui que quasi no arriba a fer una volta sencera en un any terrestre. La seva rotació a més és retrògrada, gira en sentit de les agulles del rellotge. Observat des de la Terra presenta fases com la Lluna, degut a que és un planeta interior. Aquest fet vist per en Galileu va recolzar la teoria heliocèntrica d'en Copèrnic. La primera nau que es posar damunt la seva superfície va ser la russa Venera-7 al 1970, però la primera en visitar-lo va ser la Mariner-2 al 1962.

Mercuri

mercuri

És el planeta més proper al Sol i el més petit del Sistema Solar. Des de la Terra és bastant difícil de veure'l, doncs sempre està molt proper al Sol i cal esperar a que aquest s'hagi post a la tarda o encara no hagi sortit al matí i que, a més, Mercuri estigui lo màxim de lluny del Sol pel costat adequat per fer-lo visible. Els romans li van posar el nom del missatger dels déus perquè es movia més ràpid que els altres planetes. El seu dia dura 58 dies terrestres i dóna una volta al Sol cada 88, o sigui que fa una volta sencera en tres mesos terrestres, lo qual el converteix en el més ràpid de tots els planetes. És més gran que la Lluna i la seva superfície és molt semblant a la d'aquesta, plena de cràters i, al principi, també tenia activitat volcànica. La seva temperatura superficial pot variar entre els 420º C i els -170ºC. La presència de camp magnètic dèbil indica que té un nucli metàl·lic, parcialment líquid. No posseeix atmosfera i la seva gravetat és com la tercera part de la de la Terra. La primera missió d'exploració de Mercuri va ser la del Mariner-10, entre 1974 i 1975. Més tard, el va cartografiar la sonda Messenger.